honor

(Tampico, Taumalipas, Mèxic, 1 de juny de 1905 – Madrid, 21 d’abril de 1993. Fill de pare mariner, d’origen valencià, el 1908 el van portar a viure a Benidorm. Llicenciat en medicina per la universitat de València el 1928, on es va formar en cirurgia, amplià estudis a París, Viena i Munich. Catedràtic d’anatomia de […]

(Lleida, 26 d’octubre de 1923 – Barcelona, 2 de setembre de 2004). De jove va treballar al forn de pa familiar a Lleida. Llicenciat en Ciències Químiques per la universitat de Barcelona. El 1952 passa als Estats Units, on l’any 1956 es va doctorar en Bioquímica a la facultat de medicina del Baylor University College

Juan José Barcia Goyanes. (Santiago de Compostela, 26 de desembre de 1901 – Valéncia 13 de juliol de 2003). De familia important de metges, estudià a la facultat de medicina de Santiago. Doctor el 1927 amb la tesi «Las variedades atávicas y las detenciones en el desarrollo estudiadas en el maxilar superior de los locos».

(Gràcia, 5 d’octubre de 1887 – Sevilla, febrer de 1981). Llicenciat en medicina Barcelona el 1911, doctorat el 1912 amb la tesi «Fundamentos y resultados de los tratamientos médicos del cáncer». Ajudant de classes pràctiques a la càtedra del Dr. Torres Casanovas al Clínic, de 1911 a 1916. Amplià estudis a París el 1917 i

(Saragossa, 29 de juny de 1898 – Buenos Aires, 16 de setembre de1973), llicenciat en medicina el 1917 i doctor el 1919 amb la tesi «Contribución al estudio de los injertos óseos». Es va especialitzar en tècniques de conservació anatòmica amb el professor Ferdinand Hochstetter a Viena. L’any 1926 guanya, per oposició, la càtedra d’anatomia

Julián de Ajuriaguerra Ochandiano (Bilbao, 7 de gener de 1911 – Villefranche (Pyrénées-Atlantiques), 23 de març de 1993). Va estudiar medicina a París, on es forma en psiquiatria principalment a l’Hôpital Sainte-Anne. Doctorat el 1936 amb la tesi «La douleur dans les affections du système nerveux central» El 1946 és prorfessor agregat de neurologia i

(Stockholm, 1905 – id. 1983), feu els estudis de medicina al Karolinska, d’on fou professor de Fisiologia fins l’any 1971. Fou president de la Fundació Nobel entre 1965 i 1973. El seu treball més important va ser el descobriment de l’efecte neurotransmissor de la noradrenalina en el sistema simpàtic. L’any 1970 li fou atorgat el

Michael J. Hogan es va dedicar primer a la cirurgia general i el 1938 va començar el seu programa de formació com a resident en oftalmologia a la universitat de San Francisco (Califórnia). Seguí la seva especialització al Illinois Ear and Eye Infirmary i més tard a New York. Va participar a la segona guerra

(Luarca, Astúries, 1905 – Madrid, 1993). Llicenciat en medicina a Madrid, on es doctorà el 1929. Treballà des d’estudiant en el laboratori de Fisiologia dirigit per Juan Negrín. Estudis d’especialització en bioqu´ñimica, a Glasgow i Heidelberg. Va fer oposicions de càtedra l’any 1936, que no guanyà. S’exilià per causa de la guerra, primer a Anglaterra

(Torreadrada, Segovia, 14 d’abril de 1881 – Madrid, 10 de març de 1976). Llicenciat per la facultat de medicina de Madrid el 1905, el mateix any guanya les oposicions de metge de la Beneficència provincial de Madrid, metge forense, metge de banys i professor auxiliar de Terapèutica i Medicina Legal. El 1911, amb beca de