Cortés Lladó, Antoni

(Gràcia, 5 d’octubre de 1887 – Sevilla, febrer de 1981). Llicenciat en medicina Barcelona el 1911, doctorat el 1912 amb la tesi «Fundamentos y resultados de los tratamientos médicos del cáncer». Ajudant de classes pràctiques a la càtedra del Dr. Torres Casanovas al Clínic, de 1911 a 1916. Amplià estudis a París el 1917 i el 1919 guanya la càtedra de Cirurgia de Salamanca. El 1919 passa per trasllat a Sevilla, on es va casar i s’hi quedà, desenvolupant una tasca quirúrgica important. Fou director de l’Hospital Central de Sevilla, 1941-43, i vice-rector de la universitat de Sevilla, 1955-57. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Sevilla, on ingressà amb el discurs «Valor de las osteosíntesis cruentas en el tratamiento del mal de Pott» (1927). El 17 de novfembre de 1974 feu el discurs d’entrada com Acadèmic d’Honor de la RAM de Barcelona, amb el tema «Algunos problemas de la fisiopatología del tejido óseo. La llamada osteolisis esencia»l. Fou president de l’Acadèmia de Sevilla durant divuit anys.