Ochoa de Albornoz, Severo

(Luarca, Astúries, 1905 – Madrid, 1993). Llicenciat en medicina a Madrid, on es doctorà el 1929. Treballà des d’estudiant en el laboratori de Fisiologia dirigit per Juan Negrín. Estudis d’especialització en bioqu´ñimica, a Glasgow i Heidelberg. Va fer oposicions de càtedra l’any 1936, que no guanyà. S’exilià per causa de la guerra, primer a Anglaterra i després als Estats Units, on arribà el 1941, treballant a Saint Louis i després a la universitat de New York, 1942. Va treballar principalment en el camp dels enzims que intervenen en processos e fosforilització. Així descobrí una fosforilasa que intervé en la síntesi del RNA, que va sintetitzar el 1955. El 1959 li fou atorgat el premi Nobel de Medicina, juntament amb Arthur Kornberg. La R. Acadèmia de Medicina de Barcelona l’elegí acadèmic d’honor el 1972.