Barcia Goyanes, Juan J.

Juan José Barcia Goyanes. (Santiago de Compostela, 26 de desembre de 1901 – Valéncia 13 de juliol de 2003). De familia important de metges, estudià a la facultat de medicina de Santiago. Doctor el 1927 amb la tesi «Las variedades atávicas y las detenciones en el desarrollo estudiadas en el maxilar superior de los locos». El mateix any va guanyar per oposició la càtedra d’anatomia de Salamanca, passant a la de València el 1929. Va ser becat per la Junta d’Ampliació d’Estudis per a una estada a Alemanya. Es va dedicar principalment a la neurologia, la neurocirurgia i la psiquiatria. Va ser un dels promotors de l’estudi de l’EEG a Espanya. Autor de molts treballs, entre ells una monografia sobre «Los tumores cerebrales» (Barcelona, Salvat, 1941). Són molt importants els seus llibres sobre terminologia anatòmica, principalment la «Historia del lenguaje anatómico (València, 1978-1990), en vuit volums. Potser la seva obra més important és la «Onomatologia anatomica nova».