Hernando Ortega, Teófilo

(Torreadrada, Segovia, 14 d’abril de 1881 – Madrid, 10 de març de 1976). Llicenciat per la facultat de medicina de Madrid el 1905, el mateix any guanya les oposicions de metge de la Beneficència provincial de Madrid, metge forense, metge de banys i professor auxiliar de Terapèutica i Medicina Legal. El 1911, amb beca de la Junta d’Ampliació d’Estudis (JAE), va a Estrasburg, que és el centre més important d’estudis de farmacologia del seu temps, amb el professor Oswald Schmiedeberg. El 1912 guanya, per oposició, la càtedra de Terapèutica de la universitat de Madrid, on estarà fins el 1939 que se s’exilia. Torna el 1941, expulsat de la càtedra, que només recupera el dia de la seva jubilació. La seva obra farmacològica, però també com a metge, va ser molt important. El 1916-1920 dirigeix juntament amb Gregorio Marañón un «Manual de Medicina Interna» que va tenir una gran difusió. Va alertar repetidament sobre el risc de la iatrogènia. Va ingressar a la RAM de Madrid el 1922 amb un discurs sobre «Patogenia de la úlcera gástrica y duodenal». El 1972 fou elegit membre d’honor de la RA de Medicina de Barcelona.