(Tampico, Taumalipas, Mèxic, 1 de juny de 1905 – Madrid, 21 d’abril de 1993. Fill de pare mariner, d’origen valencià, el 1908 el van portar a viure a Benidorm. Llicenciat en medicina per la universitat de València el 1928, on es va formar en cirurgia, amplià estudis a París, Viena i Munich. Catedràtic d’anatomia de la facultat de medicina de Cadis (universitat de Sevilla), quan la guerra va ser professor de la universitat de València. Repressaliat per la guerra, durant alguns anys es guanyà la vida fent de cirurgià. El 1954 fou nomenat catedràtic d’anatomia de la universitat de Madrid, essent-ho fins a la seva jubilació el 1975. Fou creador d’escola i entre els seus deixebles cal esmentar el doctor Domingo Ruano, catedràtic de Barcelona. En la recerca aprofundí en el camp de l’embriologia, en l’estudi de l’embriologia del cor, i en diversos aspectes de l’anatomia, en particular de l’ull. El 1975 és membre de l’Acadèmia Nacional de Medicina (Madrid), amb el discurs «Los finos mecanismos de regulación en la morfogénesis ocular». L’any 1977 va ser elegit acadèmic d’honor de la RAM de Barcelona i el 1982 doctor HC per la universitat de Barcelona. El 1990 fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Madrid. Autor d’un llibre de text: «Anatomía humana», en tres volums, 1944, que ha tingut sis edicions, l’última el 1986.