Ara Sarriá, Pedro

(Saragossa, 29 de juny de 1898 – Buenos Aires, 16 de setembre de1973), llicenciat en medicina el 1917 i doctor el 1919 amb la tesi «Contribución al estudio de los injertos óseos». Es va especialitzar en tècniques de conservació anatòmica amb el professor Ferdinand Hochstetter a Viena. L’any 1926 guanya, per oposició, la càtedra d’anatomia de València, però demana l’excedència i passa a la República Argentina, instal•lant-se a la ciutat de Córdoba, on fou director de l’Institut d’Anatomia, i on creà un Museu, que ara porta el seu nom (Museo Anatómico Pedro Ara). Va modificar la tècnica de parafinització de Leo Fredericq, del 1876, i aconseguí peces importants. La més coneguda és el «Cabeza de Viejo», els anys 1928-29. L’any 1932 tornà a Espanya, nomenat per concurs catedràtic de Cadis, i poc després, per oposició catedràtic de Madrid. El 1934 ingressa a l’Acadèmia de Medicina de Madrid, amb el discurs «Razón y alcurnia de la conservación artificial de la forma y de la fisiología humana». Per la guerra va tornar a l’Argentina. El 1947 és agregat cultural de l’ambaixada espanyola a Buenos Aires. L’embalsamament del cadàver d’Eva Peron, 1952-53 va donar difusió universal al seu nom. La Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el nomenà membre d’honor l’any 1973. El mateix any havia reingressat a l’Acadèmia de Madrid. Deixeble seu fou Francisco Orts Llorca.