numeraris-antics

16-11-1969. (Barcelona, 09-12-1901 – (02-12-1988). Llicenciat el 1923, s’especialitzà a l’Instituto Rubio, de Madrid, féu estudis d’embriologia de l’oida interna. El 1929 fou pilot d’aviació i el 1936 era membre de l’Institut Psicotècnic i fou nomenat metge dels serveis aeronàutics de la Generalitat. El juliol de 1936 organitzà l’hospital de sang, com a annex al […]

04-06-1967. (Pals, Baix Empordà, 21-08-1900 – m. Pals, 23.08.1991). Batxiller a Girona el 1916, llicenciat el 1923 ; doctor amb la tesi “Contribución al tratamiento quirúrgico del cáncer de colon derecho” (1924), Deixeble de Corachan, cap de servei de Cirurgia de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau. Membre fundador de la Clínica Corachan, de

(Córdoba, 1-2-1910 – Barcelona, 22.1.2005). Es doctorà a la Universitat de Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia de Juan Negrín. Després amplià estudis a Göttingen, amb H. Rein. Treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual impulsà els aspectes experimentals. Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de

20.11.1966. (Barcelona, 18-5-1908). DI: «Anatomía de los espacios celulares y sistematización de los flemones del cuello». Resposta: Lluís Sayé TIC de 1988: «L’art i la ciència en la cirurgia» Va néixer a Barcelona el 18 de maig de 1908. Anys d’infància a Sant Gervasi. Estudia medicina a la facultat de Barcelona, llicenciant-se el 1931. Alumne

05-12-1965. (Barcelona, 17-06-1905 – B. 06-05-1994). Llicenciat el 1927, doctor amb la tesi “Las degenraciones cistoides y los quistes de retina”, 1935. Oftalmòleg, especialitzat a Viena (1931) i Nova York. Professor adjunt amb el doctor Soria, fou catedràtic d’Oftalmologia de les facultats de medicina de Salamanca, 1948, i Barcelona, 1955, de la que va ser

13.6.1965. (Barcelona, 9-7-1905 – m. 30-3-1988). Farmacèutic, dedicat a les anàlisis, principalment d’aigües minerals. Fou un dels iniciadors de la docència de la microbiologia a la facultat de farmàcia. Director del Laboratori de la Societat General d’Aigües de Barcelona. Vocal-asessor, 1976-1979. DI: «La polución de las aguas. Problemas. Estado actual» . Resposta: Carles Soler i

07-07-1963. (Barcelona, 12-11-1900 – B. 17-05-1993). Llicenciat el 1923. Exercí per poc temps a sant Antolí (Segarra). Estada a Viena, 1925-1927, on s’introduí en la psicoanàlisi, que després no cultivà. Doctorat el 1931 amb la tesi “Psicologia de la esquizofrenia: pensamiento simbólico y existencia mítica en la misma”. Catedràtic de Psiquiatria de Barcelona, 1950, aplegà

17-06-1962. (Barcelona, 04-06-1905 – 07-02-1988). Llicenciat el 1930. El 1934 era professor auxiliar d’histologia i anatomia patològica de la Universitat Autònoma. Quan la guerra fou capità d’aviació i cap de servei de cirurgia a la Clínica Plató. Després fou empresonat poc temps i el 1940 pogué passar a Rochester, on s’especialitzà en cirurgia vascular. Impulsor