07-07-1963. (Barcelona, 12-11-1900 – B. 17-05-1993). Llicenciat el 1923. Exercí per poc temps a sant Antolí (Segarra). Estada a Viena, 1925-1927, on s’introduí en la psicoanàlisi, que després no cultivà. Doctorat el 1931 amb la tesi “Psicologia de la esquizofrenia: pensamiento simbólico y existencia mítica en la misma”. Catedràtic de Psiquiatria de Barcelona, 1950, aplegà al seu redòs una extensa escola de l’especialitat, amb una gran activitat, oberta a moltes tendències. Organitzà bastants congressos i tingué una considerable repercussió ciutadana. President del I Congrés d’Història de la Medicina Catalana, 1970, que organitzà amb una visió molt àmplia.
DI: «El sistema mecánico antropológico de José de Letamendi». Resposta: Alfred Rocha i Carlotta
TIC de 1984: «El progreso en la comprensión ontológica de los delirios endógenos desde el modelo biográfico al metafísico»
Acadèmics
Sarró i Burbano, Ramon
1963
