05-12-1965. (Barcelona, 17-06-1905 – B. 06-05-1994). Llicenciat el 1927, doctor amb la tesi “Las degenraciones cistoides y los quistes de retina”, 1935. Oftalmòleg, especialitzat a Viena (1931) i Nova York. Professor adjunt amb el doctor Soria, fou catedràtic d’Oftalmologia de les facultats de medicina de Salamanca, 1948, i Barcelona, 1955, de la que va ser vice-degà. Membre de la Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina. Autor de diverses monografies, i de “Oftalmología”, (B. 1961), “Traumatología ocular” (B. 1963), “Dermato-oftalmología”, amb X. Vilanova.
DI: «La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura». Resposta: Hermenegild Arruga
TIC de 1986: «Els ulls en les obres d’art»
Acadèmics
Casanovas i Carnicer, Josep
1965
