numeraris-antics

-Nascut a Granollers el 22-12-1938 -Llicenciat el Medicina (UB, 1963). Doctor en Medicina (UB, 1972) amb Premi Extraordinari. Especialista en Farmacologia Clínica. -Professor Agregat numerari de Farmacologia de la Facultat de Medicina de Múrcia (1973-1976) i de la UAB (1976-1984). Catedràtic de Farmacologia de la Facultat de Medicina de la UAB (1984-2009). Professor emèrit de […]

n. Hostalets de Cervera, Ribera d’Ondara (Segarra), el 2 de febrer de 1935. Llicenciat en medicina a Barcelona el 1960. Doctorat per la Universitat de Sevilla (Facultat de Medicina de Càdis), 1962. Fou alumne intern de la càtedra de Fisiologia de Barcelona; professor adjunt interí de Fisiologia de la FM de Càdis, 1960-62. Formació de

n. Albacete, 11 de gener de 1931 . Llicenciat en medicina per la universitat de Madrid, l’any 1956. Doctor el 1969, amb premi extraordinari. Va ser alumne intern per oposició a la càtedra de Fisiologia (prof. JM Corral) i per concurs a la de cirurgia (Prof. Lafuente Chaos). Becari estranger en el departament d’Anestèsia i

Acadèmic Numerari Emèrit, 2015. Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona: Excel·lent “Summa Cum Laude” (1966). Especialista en Medicina Nuclear. Professor Associat de la Càtedra de Radiologia i Medicina Física, UAB (1972-1978). Fundador del primer Servei de Medicina Nuclear a Catalunya (1963) i del primer Servei de Ressonància Magnètica a Espanya (1983).

Neix a Valls (Alt Camp) el 03/10/1944. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (Qualificació d’Excel·lent). Va obtenir el Premi Fi de Carrera, atorgat per la Diputació Provincial de Barcelona. Fa el doctorat a la Facultat de Medicina de la Universidad Complutense de Madrid. La tesi doctoral

President del Grup Uriach, nasqué a Barcelona el 1929. De 1948 a 1953 va estudiar Farmàcia a la Universitat de Barcelona amb Premi Extraordinari i es va doctorar el 1965 amb excelent Cum Laude. Va ampliar els estudis a l’I.E.S.E. de 1963 a 1964. Membre fundacional de Farmaindústria, va ser el seu President en dues

Tinent del Proto-medicat. Morí el juny de 1770, pocs dies després d’autoritzar-se l’Acadèmia i abans de l’inici de les seves tasques. Era fill de Rafael Steva i Coma, catedràtic de medicina que restà a Barcelona quan la universitat fou traslladada a Cervera, que havia estat conseller de l’Ajuntament de Barcelona el 1712, i en acabar