numeraris-antics

08-10-1950 (Girona, 16-09-1883 – Barcelona, 23-12-1960). Llicenciat a B. el 1905, doctorat amb la tesi “Estudio del desarrollo de la miopía escolar”, 1906. . Començà l’exercici professional a Gandia, amb un oncle seu i el 1910 passà a Barcelona, on treballà al dispensari oftalmològic de l’Hospital del Sagrat Cor, del que fou director. El 1912 […]

07-11-1948. (Barcelona, 09-05-1898 – B. 17-03-1971). Catedràtic de Patologia Mèdica de Barcelona, (1927-1968), degà de la facultat (1954-57). Fundà la revista «Medicina Clínica» (1943) i dirigí el gran «Tratado de Patología y Clínica Médicas» en sis volums. President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1939-58) i de la Reial Acadèmia de Medicina de 1957 fins a

31-10-1948. (Madrid, 17-02-1907 – Barcelona, 22-04-1955). Llicenciat a Madrid el 1930, doctorat el 1932 amb el tema “Contribución al estudio del Babeurre y de las leches acidificadas articialmente en dietética infantil”. Amplià estudis a París i Alemanya. Catedràtic de Pediatria de Salamanca, 1935, i de Barcelona, 1941. Degà de la facultat, 1941-1944. Fundador dels «Archivos

31-05-1948. (Barcelona, 18-04-1896 – B. 25-08-1974). Llicenciat el 1918, El 1921 treballava amb E. Mira i C. Soler al Laboratori d’Orientació i Selecció Professional. Metge numerari de l’Institut Municipal d’Higiene, 1927. Participà en els congressos de metges de llengua catalana. Quan la guerra treballà en hospitals de San Sebastián i Santander. Cardiòleg, director de l’Hospital

22-02-1948. (n. 24-03-1895 – B. 05-01-1981). Llicenciat en farmàcia el 1919. Amplià estudis a l’Institut Pasteur de París. Va ser farmacèutic, cap del servei de farmàcia de l’Hospital Clínic durant molts anys. També professor encarregat d’Història de la Farmàcia en aquesta facultat. Era membre de la secció de Barcelona de la Real Academia de Farmacia

19-02-1948. (Barcelona, 17-02-1889 – B. 01-06-1972). Llicenciat el 1912, fou membre de les joventuts mauristes. Abans de la guerra ja fou diputat provincial. Director de l’Hospital de la Creu Roja, president del Col.legi de Metges en dues ocasions, 1929 i després de la guerra. Regentà una càtedra de Medicina del Treball a l’Escola del Treball

04-02-1948. (Vandellós, 10-08-1893 – B. 24-10-1987). Batxiller a Tarragona el 1908, llicenciat el 1915 i doctor amb la tesi “Contribución al estudio de la anestesia local”. Juntament amb Gallart Monés va descriure un gangli mesentèric inferior. Catedràtic d’Anatomia de Salamanca, 1926, i Barcelona, 1928. Cap del servei d’urologia de l’Hospital Clínic. Investigà principalment sobre la

07-04-1946. (n. 05-12-1878 – m. 04-10-1967). Veterinari municipal de Barcelona (1903); director de l’escorxador (1933-1948). Subdelegat de Sanitat (1907-1930). Membre de la directiva del Col.legi de Veterinaris en diverses ocasions, entre 1904 i 1928, molt actiu i lluitador. Nombrosos treballs i conferències sobre sanitat veterinària. Va participar, en diverses ocasions, en els Jocs Florals de

10-02-1946. (Barcelona, 06-10-1898 – m. 29-11-1969). Llicenciat el 1922, doctorat amb la tesi “Abscesos subfrénicos y su tratamiento”, 1928. Deixeble de Joaquim Trias. Professor auxiliar de Cirurgia, amb el doctor Bartrina, 1934. Metge militar, s’encarregà de la Clínica Quirúrgica A de 1940 a 1946. A l’Acadèmia fou Vice-secretari comptador de 1946 a 1960. DI: «Fisiopatología