numeraris-antics

Nascut a Torredembarra el 1914. Llicenciat en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona al 1934. Professor ajudant els cursos 1934 a 1936. Nomenat auxiliar temporal, després adjunt (1940-1949) – aquesta plaça fou substituïda per “Encargado de plaza vacante de Histología Vegetal y Animal” -. Professor encarregat de l’assignatura de Bacteriologia i Protozoologia. Doctor en […]

20-02-1983. (Talarn, Pallars, 07-10-1916 – Barcelona, 29-05-2000)). Llicenciat el 1942, fou durant bastants anys proferssor adjunt de Fisiologia, amb el Dr. Jiménez Vargas. Catedràtic de Càdis, 1959, i de Barcelona, on hagué de refer la càtedra i feu possible la creació d’una escola en la que va impulsar, en l’aspecte docent, l’obra de bastants deixebles

Premi Extraordinari de la Llicenciatura, Facultad de Medicina de Barcelona, 1948. Becari de la Universitat d’Oxford: Formació en la especialitat de Cirurgia Ortopédica i Traumatología al Nuffield Orthopaedic Centre d’Oxford i en altres centres d’Anglaterra i EEUU. D. Phil (Doctor of Philosphy) Oxford. Senior House Surgeon, Nuffield Orthopaedic Centre, Oxford. Doctor en Medicina U.A.B. Director

(Barcelona, 20-10-1917 – Eivissa 19-8-1999). Premi Extraordinari de Llicenciatura. Es va formar al Servei de Ginecologia a l’Hospital Clínic i Provincial de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Va completà la seva formació a la Clínica Universitària de Kiel, dirigida per el professor E. Philipp. Catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat

(El Tormillo, Osca, 29.3.1918 – 21.3-2005). Va estudiar Medicina a la Facultat de Saragossa on va acabar, brillantment, la carrera i obtingué el Premi extraordinari de llicenciatura l’any 1944. Va ser alumne intern per oposició de la Càtedra de Patologia Mèdica. Allà, s’inicià la seva relació amb el professor Gibert Queraltó que se l’endugué a

21-12-1980. (Camprodon, 31-08-1899 – Buenos Aires, 03-07-1990). Metge i farmacèutic, llicenciat en medicina el 1922, doctorat el 1923 amb la tesi “La unidad metabólica”. Cofundador el 1924 de la “Revista Médica de Barcelona”. Estava a la Clínica Mèdica que portava el doctor Ferrer Cajigal. Catedràtic de Patologia General de Cadis, 1930, de Sevilla i i

(Barcelona, 16.6.1909 – 8.9.1997). Es llicencia l’any 1932 a la Facultat de Medicina de la ciutat natal i es doctora l’any 1967, amb una tesi qualificada d’excel·lent. La saga de metges Llauradó ve de lluny. No se n’ha trencat la continu’itat des de I’any 1700. Els primers van ésser metges rurals en pobles de la

(Galapagar, Madrid,30-8-1910 – B – 6-1-2006). Va arribar a Barcelona al gener de l’any 1942 amb motiu d’haver guanyat la plaça de catedràtic de Farmacognòsia de la Facultat de Farmàcia. La seva projecció científica va sobrepassar les nostres fronteres, en uns anys en els que els contactes i connexions internacionals no eren tan fàcils com

(Reus, 18-3-1922 – B. 15-2-2005). doctor en Medicina, especialista en farmacologia. Va treballar en la indústria farmacèutica i en recerca. Va participar en la fundació de l’Assemblea de Catalunya en qualitat de president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1970-74) que es va haver de suspendre. Catalanista, soci de primera hora d’Òmnium

Nascut a Las Palmas de Gran Canaria el 17 de desembre de 1932. Catedràtic en Anatomia Humana per la Universitat de Barcelona (UB), 1966-2003. Ajudant i Adjunt a la Universitat Complutense, 1957-1966. Director del Departament d’Anatomia Humana, UB, 1966-1987, 1999-2003. Director de l’Escola d’Estomatologia, UB, 1971-1981. Director-Fundador de l’Escola de Medicina Esportiva, UB. 1987-2003. Acadèmic