San Martín i Casamada, Ramon

(Galapagar, Madrid,30-8-1910 – B – 6-1-2006). Va arribar a Barcelona al gener de l’any 1942 amb motiu d’haver guanyat la plaça de catedràtic de Farmacognòsia de la Facultat de Farmàcia. La seva projecció científica va sobrepassar les nostres fronteres, en uns anys en els que els contactes i connexions internacionals no eren tan fàcils com ara. Va desenvolupar una activa tasca docent i professional internacional, principalment a l’Amèrica Llatina i França. Va ser elegit acadèmic Corresponent Estranger de les acadèmies de Farmàcia de Cuba (1949), de Perú (1952), de França (1952) de l’Argentina (1957), i Acadèmic d’Honor de la de Brasil (1950). Tanmateix va ser Acadèmic Corresponent de la Real Academia Nacional de Medicina (1965) del Instituto de España, de la Reial Acadèmia de Medicina de Bèlgica, de la Acadèmia de Ciències de Bolònia, de la Acadèmia de Ciències de Budapest y de la Real Acadèmia Hispanoamericana de Cádiz.. Va ser anomenat “Doctor Honoris Causa” per a la Universitat de Montpellier. Va ser Degà de la Facultat de Farmàcia i Vicerrector de la Universitat de Barcelona.
Tenia gran nombre de distincions acadèmiques i governamentals. Encomienda de la Orden de Alfonso X el Sabio, Encomienda
de la Orden Civil de Sanidad, Encomienda de la Orden de
Cisneros, Oficial de l’Ordre de la Santé Publique, de França,
Comendatore dell’Ordine al Merito Sanitario della Republica Italiana, Medalla de Plata de la Universita de Pavía, Medalla de la Societe de Pharmacie de Montpellier, Medalla de la Universidad Nacional de San Marcos de Lima, Medalla de la Societat Hongaresa de Farmàcia i moltes altres
DI: »Las plantas medicinales en la moderna terapéutica». Resposta: Josep Antoni Salvà i Miquel