Acadèmics

Tornos i Solano, Joaquim

1981

(El Tormillo, Osca, 29.3.1918 – 21.3-2005). Va estudiar Medicina a la Facultat de Saragossa on va acabar, brillantment, la carrera i obtingué el Premi extraordinari de llicenciatura l’any 1944. Va ser alumne intern per oposició de la Càtedra de Patologia Mèdica. Allà, s’inicià la seva relació amb el professor Gibert Queraltó que se l’endugué a Barcelona, com a ajudant, quan el traslladaren a aquesta ciutat. L’any 1947, va aconseguir la plaça de professor adjunt, on va romandre durant catorze anys. Entretant, llegí la tesi doctoral (1951), dedicada a l’estudi del mètode del blau d’Evans per a la determinació del volum sanguini. En el capítol de les publicacions destaquen de manera molt especial dues obres aparegudes i ràpidament exhaurides: Nociones de Medicina Interna (1958) i Enfermedades del aparato circulatorio (1962), manuals dedicats, fonamentalment, a l’estudiant que per la claredat d’exposició facilitaven enormement la comprensió de les idees bàsiques de la Patologia Mèdica. La seva llarga i fructífera executòria docent i assistència a l’Hospital Clínic va tenir continuïtat a la Residència de la Seguretat Social a la Vall d’Hebrón on arribà a cap de Departament de Medicina Interna i catedràtic contractat de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Va ocupar càrrecs de màxima responsabilitat al Col·legi de Metges. durant una època bastant conflictiva i no fàcil, però sempre va aconseguir el reconeixement i el respecte dels col·legiats. La mancança de mitjans, els entrebancs per introduir les reformes necessàries i la situació socio-política cada vegada més conflictiva de la societat del moment eren alguns dels elements que dibuixaven el fosc paisatge d’aquells temps. Malgrat tot, el doctor Tornos va posar, davant d’aquelles circumstàncies tan singulars, totes les seves capacitats i virtuts per entendre els problemes. Amb humilitat, esforç i sensibilitat, va aconseguir arribar a un pacte de convivència entre totes les parts, superant, de mica en mica, els moments més delicats, i consolidant i engrandint l’empresa que li havia estat encomanada.
En el càrrec de cap de Departament va planificar el desenvolupament de la Medicina Interna i va impulsar el creixement de les diferents especialitats mèdiques, en les quals es van formar professionals que encara avui gaudeixen d’un reconegut prestigi en el nostre país i a nivell internacional.
DI: «Reflexiones sobre la medicina y el ejercicio profesional en nuestros días». Resposta: Josep Laporte

Scroll al inicio