numeraris-antics

Un referent en cardiologia infantil. Miquel Torner i Soler (1922-2012) Miquel Torner ha estat el referent més important en l’estudi de les malalties del cor en els nens a Catalunya. Nasqué a Barcelona el 4 de juny de 1922 i ha mort aquest 22 de setembre, passats el noranta anys. Potser per la seva senzillesa […]

25-04-1993. (Barcelona, 27-07-1915 – m. B. 21-08-2004) Estudis de medicina trencats per la guerra, que va fer amb l’exèrcit republicà. Llicenciat el 1940 i doctorat el 1947 amb la tesi “Las amputaciones en cirugía de urgencia”. Dedicat a la traumatologia, que va deixar per causa d’una radiodermitis a la mà. Anà a Saint Louis, USA,

Nascut a Valls (Tarragona) el 18 de gener de 1913. Graduat en Batxillerat de Ciències el juny de 1928 a la Universitat de Saragossa amb Premi Extraordinari. Becari de la Diputació de Tarragona entre 1930 i 1935. Llicenciat en Medicina i Cirurgia (Faciltat de Medicina de Barcelona, el juny de 1934). Premi Extraordinari de Llicenciatura

Els tres títols, el de Batxillerat (1951), el de Llicenciatura en Medicina (1957) i el de Doctor en Medicina (1964), amb Premi Extraordinari a la Universitat de Barcelona. Cap dels primers Serveis d’Hematologia i Oncologia Mèdica de l’Estat, a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona i a la Residència Germans Trias de Badalona (Centre

Nat a Barcelona el 27 d’abril de 1923. Llicenciat en Medicina i Cirurgia, UB (1947). Doctor UN (1966). Dr. Honoris Causa (URV. 2003). Professor Extraordinari de Neurologia de la Universitat de Navarra (1967-2000) i endemés de Neuropsicologia (1987-2000). Professor agregat de Neurologia de la UAB (1972-1977), Catedràtic associat de Neurologia de la UAB fins al

12-06-1988. (Barcelona, 31-03-1916 – m. B. 22-07-2000)). Batxiller el 1932. Inicià estudis de medicina que foren trencats per la guerra, en la que va actuar com a practicant. Llicenciat el 1940. Ben aviat es dedicà a la cardiologia i formà part de l’equip docent de l’Escola d’especialitat que dirigia el doctor Gibert Queraltó´. Participà molt

(n. Barcelona, 26 de gener de 1927). Llicenciat en medicina a la FM de Barcelona, 1951 i doctor a la de Madrid, 1955. També es doctor en medicina per la Univ. de Guayaquil, Ecuador, 1957 i té el títol reconegut a Colombia, 1965. Membre d’una nissaga d’oftalmòlegs, iniciada pel seu avi. Josep Antoni Barraquer i

14-12-1986. (Tiana, Maresme, 18-04-1914 – Barcelona, 03-05-1994). Llicenciat el 1939, el 1935 havia estat president de la cambra universitària de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC). Metge intern de la Clínica Mental de Santa Coloma, des del 1940, on fou director de 1971 a 1978. També director de l’Institut Psiquiàtric femení de sant Boi,

Investigador i científic des de fa mes de 35 anys al CNG de Grenoble, França, on investigà, dirigí i posa en marxa el primer accelerador de haz laminar continu d’electrons del mon d’un MEV (un milió d’electró-voltis), que esta patentat. A la Deutsches Elektronen Synchroton, DESY d’Hamburg (Alemanya), dirigí una investigació sobre la irradiació d’electrons

18-12-1983. (Barcelona, 22-12-1922 – el Masnou, 22-10-1989). Fill d’Antoni Trias Pujol. Exiliat a Colòmbia el 1939, féu estudis de dret a Bogotà i d’economia a Chicago, 1950. Catedràtic d’Economia Política i Hisenda Pública a les universitats de València, 1961, i Barcelona, 1969. Conseller d’Economia del govern de la Generalitat. Morí repentinament en un miting electoral