Un referent en cardiologia infantil.
Miquel Torner i Soler (1922-2012)
Miquel Torner ha estat el referent més important en l’estudi de les malalties del cor en els nens a Catalunya. Nasqué a Barcelona el 4 de juny de 1922 i ha mort aquest 22 de setembre, passats el noranta anys. Potser per la seva senzillesa personal la seva obra ha transcendit molt més en els medis científics que en els mediàtics. Ingressà a l’Acadèmia de Medicina l’any 1993, amb el discurs: «L’evolució de la cardiologia en els últims 45 anys», contestat per Joaquim Tornos. .
Era de nissaga mèdica antiga, amb personalitats importants des del segle XVIII, fins el pare que li influí en la manera d’exercir la medicina, amb un grau molt alt d’honestedat. Llicenciat el 1947 formà part de l’escola de cardiologia reunida en torn del doctor Gibert-Queraltó al Clínic. Aviat la tasca que feien sobrepassà els límits de l’hospital i es va crear una Escola Professional el 1952, passant a les instal•lacions sanitàries de la zona del port. Aquesta ha estat el fonament més important del desenvolupament de l’especialitat a Catalunya i Torner en fou un dels elements i suports més sòlids. Destacava per la seva particular habilitat en el diagnòstic per auscultació de les cardiopaties congènites en els nens. Torner ha estat qualificat com un «virtuós de l’auscultació» en un temps en que els altres mitjans de diagnòstic eren insuficients. El pronòstic solia ser molt negre i només va canviar en introduir-se les possibilitats de la cirurgia.
Algunes aportacions seves foren notables. Formà part del primer grup que va aconseguir aquí fer un ECG per cateterisme, arribant la sonda al cor esquerre. Així es feia un diagnòstic més precís de les grans malformacions, la més coneguda la tetralogia de Fallot (malaltia dels nens blaus). La cardiologia pediàtrica tenia fins aleshores poca tradició entre nosaltres. Hi havia algun dispensari valuós en serveis de pediatria. Torner dirigí el 1958 el consultori de cardiologia a la Maternitat i l’Institut de Puericultura de la Diputació. La seva tasca va ser reconeguda a fora: el 1974 fou nomenat membre d’honor de l’Associació Europea de cardiologia pediàtrica. Fou president de les societats espanyola i catalana de cardiologia. Quan va fer setanta anys, encara molt actiu, se li van fer alguns homenatges i la Revista Latina de Cardiologia li va dedicar un numero específic.
La seva dedicació més important era veure malalts, fer el diagnòstic, orientar el tractament. Era per sobre de tot un clínic. També li importava la docència, no tant les explicacions teòriques, com l’ensenyament al dispensari, al costat del malalt, fent escoltar el cor als seus col•laboradors i discutir els casos que veien. Fou un veritable creador d’escola, amb deixebles que després foren grans especialistes i el reconeixien com a mestre. Així va fer el discurs de recepció a l’Acadèmia de Medicina del doctor Antoni Bayés de Luna.
Jacint Corbella
