Awesome Team Member

El 1983 es va nomenar Acadèmic d’honor el professor Andor Szentivanyi, figura important de la recerca farmacològica i immunològica. Potser els seus treballs més coneguts estan en relació amb els trastorns alèrgic i l’asma i el paper dels receptors beta adrenèrgics. D’origen hongarès, es va graduar a la facultat de medicina de Debrecen l’any 1950. […]

El 1981 va ser nomenat el mateix doctor Joan Cuatrecasas i Arumí, que havia estat acadèmic numerari poc abans, amb motiu del seu retorn a Buenos Aires, on morí el 1990. Com s’ha dit en altre lloc Cuatrecasas, antic professor de l’Autònoma, exiliat per la guerra, tornà en acabar la dictadura, però no s’adaptà i

Professor de dret argentí, rector de la universitat John Kennedy de Buenos Aires, nomenat el 1978, per la proposta del doctor Joan Cuatrecasas, el qual havia estat molts anys a Buenos Aires. Conjuntament es va nomenar el doctor Pedro R. David, també jurista, aleshores secretari d’aquella universitat i posteriorment membre del Tribunal Penal Internacional de

Pedro R.(Rubens) David. Jurista argentí que fou membre del staff directiu (secretari general i vicerector) de la Universitat John Kennedy de Buenos Aires, on havia estat professor el doctor Joan Cuatrecasas. La Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el nomenà Acadèmic d’Honor l’any 1979, juntament amb el doctor Miguel Herrera Figueroa, també jurista i rector

(Tampico, Taumalipas, Mèxic, 1 de juny de 1905 – Madrid, 21 d’abril de 1993. Fill de pare mariner, d’origen valencià, el 1908 el van portar a viure a Benidorm. Llicenciat en medicina per la universitat de València el 1928, on es va formar en cirurgia, amplià estudis a París, Viena i Munich. Catedràtic d’anatomia de

(Lleida, 26 d’octubre de 1923 – Barcelona, 2 de setembre de 2004). De jove va treballar al forn de pa familiar a Lleida. Llicenciat en Ciències Químiques per la universitat de Barcelona. El 1952 passa als Estats Units, on l’any 1956 es va doctorar en Bioquímica a la facultat de medicina del Baylor University College

Juan José Barcia Goyanes. (Santiago de Compostela, 26 de desembre de 1901 – Valéncia 13 de juliol de 2003). De familia important de metges, estudià a la facultat de medicina de Santiago. Doctor el 1927 amb la tesi «Las variedades atávicas y las detenciones en el desarrollo estudiadas en el maxilar superior de los locos».

(Gràcia, 5 d’octubre de 1887 – Sevilla, febrer de 1981). Llicenciat en medicina Barcelona el 1911, doctorat el 1912 amb la tesi «Fundamentos y resultados de los tratamientos médicos del cáncer». Ajudant de classes pràctiques a la càtedra del Dr. Torres Casanovas al Clínic, de 1911 a 1916. Amplià estudis a París el 1917 i

(Saragossa, 29 de juny de 1898 – Buenos Aires, 16 de setembre de1973), llicenciat en medicina el 1917 i doctor el 1919 amb la tesi «Contribución al estudio de los injertos óseos». Es va especialitzar en tècniques de conservació anatòmica amb el professor Ferdinand Hochstetter a Viena. L’any 1926 guanya, per oposició, la càtedra d’anatomia

Julián de Ajuriaguerra Ochandiano (Bilbao, 7 de gener de 1911 – Villefranche (Pyrénées-Atlantiques), 23 de març de 1993). Va estudiar medicina a París, on es forma en psiquiatria principalment a l’Hôpital Sainte-Anne. Doctorat el 1936 amb la tesi «La douleur dans les affections du système nerveux central» El 1946 és prorfessor agregat de neurologia i