numeraris-antics

(n. Bilbao – m. 1854). Llicenciat en Cirurgia Mèdica el 1813 i doctor el 1814. Cirurgià militar. Catedràtic del Col.legi de Pamplona des del 1829, d’Història Natural Mèdica de Barcelona el 1843. Junt amb Picas i Castells va presentar a l’Acadèmia un informe d’un congrés mèdic italià al que van assistir (Nàpols, 1846). Autor de […]

(m. 1865). Catedràtic de la facultat de medicina de Salamanca (1816), de Medicina Legal de la facultat de Barcelona (1844) i d’Higiene de Madrid (1845). Va tenir un pas molt breu per l’Acadèmia, de la que aleshores era membre nat pel fet de ser catedràtic.

(n. Vilafranca del Penedès, 12-09-1803 – m. Barcelona, 27-05-1851) féu els estudis de medicina a París i revalidà el títol a B. el 1833. El 1842 formà part de la Junta consultiva formada ran dels esdeveniments polítics del moment. Doctorat el 1845. Catedràtic de Física i Química Mèdiques a la facultat, 1844. . Secretari de

(n. Olesa de Montserrat – València, maig de 1868). Cursà medicina a Madrid i fou metge del Capítol de Sigüenza. Llicenciat l’any 1842, el 1843 era catedràtic d’Anatomia Quir´ñurgica i Embenats de l’Escola de Medicina de saragossa. El 1844 ho fou de Clínica Mèdica de Barcelona, éssent acadèmic pel fet de ser catedràtic. El 1845

(n. Barcelona, 17-01-1811 – m. 02-04-1841). Batxiller en medicina el 1833, llicenciat el 1834 i doctor el 1835, apadrinat per Feliu Janer. Va ser secretari de la “Sociedad General Médica de Socorros Mutuos de Barcelona”. Va aprovar els exercicis, però no fou elegit, per una càtedra vacant a Madrid. Ajudant de professor a l’Hospital General

(n. Barcelona, 07-03-1807 – m. 19-10-1863). Llicenciat el 1832, doctorat el 1836. Era metge militar de l’Hospital General. Havia estudiat física a l’Escola de la Junta de Comerç, autor de treballs sobre el calòric i l’electricitat, “Memoria relativa a la doctrina del calórico latente y cambio de estado de los cuerpos por la acción del

(B. 1807 – B. 11-12-1870). Llicenciat el 1831, doctorat el 1833. Codirigí, amb P.F. Monlau, el “Diario General de Ciencias Médicas”. En un tercer intent fou catedràtic de Cirurgia del Col.legi (1842) i de Patologia Quirúrgica de la facultat, de la que fou secretari. Secretari de l’Acadèmia (1845-46) i Vice-President (1861-62 i 1863-64). El 1854

27-12-1839. (n.- 1801 – m. 31-10-1856). Llicenciat en cirurgia mèdica el 1829 i doctor el 1830. Feu oposicions a càtedra del R.C. de C., que no guanyà. Vice-director del Cos de Metges-Cirurgians de l’exèrcit. Professor adjunt de l’Hospital General. Autor d’un “Arte de recetar y formulario práctico… conforme a las lecciones dadas por el Dr.