(n. Bilbao – m. 1854). Llicenciat en Cirurgia Mèdica el 1813 i doctor el 1814. Cirurgià militar. Catedràtic del Col.legi de Pamplona des del 1829, d’Història Natural Mèdica de Barcelona el 1843. Junt amb Picas i Castells va presentar a l’Acadèmia un informe d’un congrés mèdic italià al que van assistir (Nàpols, 1846). Autor de nombrosos treballs, entre ells:”Monomanía suicida, suicidio y melancolía”, 1834; “La retracción permanente de los dedos. Teoría de Dupuytren”, 1834; “Generalidades de Fisiología”, 1836; ”La influencia de lo físico en lo moral del hombre en estado enfermo”, 1839. També “Tratado de Higiene”, amb una edició a B. el 1852.