(n. Barcelona, 17-01-1811 – m. 02-04-1841). Batxiller en medicina el 1833, llicenciat el 1834 i doctor el 1835, apadrinat per Feliu Janer. Va ser secretari de la “Sociedad General Médica de Socorros Mutuos de Barcelona”. Va aprovar els exercicis, però no fou elegit, per una càtedra vacant a Madrid. Ajudant de professor a l’Hospital General de la Santa Creu. Autor de “Apuntes acerca de las ventajas de la inmovilización en las fracturas y el uso de los apósitos de engrudo de almidón en los apósitos que con este fin se aplican a ellas”. (B. 1840). Traduí l’obra de J. Manec sobre la lligadura de les artèries (1839). Apuntava una carrera brillant que quedà truncada als trenta anys.
MI: «Sobre el uso del algodón en rama en la curación de las quemaduras»
Acadèmics
Rosés i Sors, Pastor
1839
Discurs d'ingrés
