(Màlaga, 1811 – m. Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 10-09-1872), llicenciat en medicina a Madrid el 1832, any en que ingressà a sanitat militar. Arribà a Catalunya amb la primera guerra carlina. Fou catedràtic d’Anatomia (1844) i d’Anatomia quirúrgica (1846) de la facultat. A l’hospital tenia al seu càrrec una sala de desnonats, el que causà enfrontaments amb l’administració, per les males condicions. Vice-President de l’Acadèmia (1865-66). Fou un home molt actiu, de caràcter fort i i polèmic, que volia aportar un aire de renovació. Autor d’un text i impulsor de la revista «El Compilador Médico» (1865-69), primer òrgan de premsa de l’Acadèmia. Va escriure molt.
TIC de 1866: «Acerca de la necesidad de instalar a la mujer en su lugar»
Acadèmics
Mendoza i Rueda, Antoni
1844
Discurs d'ingrés
