honor

(Maienfeld, 3 de maig de 1891-Zurich, 20 de juny de 1971), estudis de medicina a Zurich i Lausanne i doctor per la Universitat de Zurich, 1920. Treballà als hospitals universitaris de Zurich i Basilea i aviat va passar a Mèxic, per una llarga estada, treballant a l’Hospital Americà. El 1930 és professor de Bacteriologia a […]

(Roanne, Loire, 12 d’octubre de 1879 – Cassis, Bouches-du-Rhône, 28 de desembre de 1955). Cirurgiài fisiòleg francès, que va treballar principalment en l’estudi de la cirurgia del sistema vegetatiu (simpàtic) i del dolor. Format a l’escola de Lyon, va fer la tesi l’any 1906 sobre la cirurgia del càncer gàstric. Amplià estudis a USA amb

(Lagow, Brandeburg, 30 d’octubre de 1895 – Burberg, 24 d’abril de 1964). Estudis de medicina a Kiel, trencats per la guerra mundial, acabats més tard. Treballà a les universitats de Greifswald i Münster, amb el prof. Walter Gross. Després passà a la indústria, als laboratoris IG Farben, de Wuppertal, on fou cap dels departaments de

(12 d’agost de 1887- 11 de juny de 1947). Va fer els estudis de medicina a Heidelberg, Freiburg i Erlangen. Va fer la tesi de doctorat sobre física de les radiacions. Va treballar principalment en radioteràpia. Era professor de Roentgenologia a la universitat d’Erlangen. Defensava el tractament del càncer utilitzant dosis molt elevades en temps

(Hannover, 29 de juny de 1877 – New York, 30 de maig de 1956). Bioquímic alemany, doctorat a Berlín l’any 1900 i professor de la universitat de Berlin des de 1913. Fou director de l’Institut de Bioquímica i Terapèutica experimental del Kaiser-Wilhelm-Institut, que l’any 1925 rebé el nom d’Institut de Bioquímica. En fou director fins

(Prairie du Chien, Wisconsin, 19 d’octubre de 1871 – Lincoln, Massachusetts, 19 d’octubre de 1945). Bioquímic, estudià a Harvard, on es graduà el 1896. Fou professor d’aquesta universitat on desenvolupà un laboratori de Fisiologia, dels més importants del seu temps. Va acollir nombrosos deixebles de diversos països, entre ells alguns de l’Institut de Fisiologia de

(Nice, 12 de juliol de 1863 – París, 29 d’octubre de 1933). En ingressar a l’Acadèmia, en la sessió del 17 de juny de 1932, era una de les personalitats més respectades de la medicina del seu temps, principalment pels seus treballs per a introduir una vacuna contra la tuberculosi, el BCG. Nascut a Niça,

(Oberuzil, St. Gallen, Suïssa, 9 de març de 1877 – Zurich, 5 d’agost de 1950). Bioquímic suís. Va estudiar medicina a la universitat de Basilea. Professor de la universitat de Halle-Wittenberg, que en el seu temps va ser considerat una de les primeres autoritats mundials en el desenvolupament de la bioquímica. Va tenir molts deixebles

(Barcelona, 15 d’abril de 1853 – Madrid, 14 d’agost de 1933). Cirurgià format a l’escola de Salvador Cardenal, llicenciat el 1882 i doctor el 1883 amb la tesi “De la acción fisiológica de la digital y su empleo en las afecciones del corazón”. El 1893 entrà com a cirurgià a l’Hospital de nens pobres de

(San Isidro de Lules, Tucumán, Argentina, 15 d’octubre de 1861 – Buenos Aires, 21 de juny de 1931). Fou metge i polític. Va fer els estudis de medicina a Córdoba i Buenos Aires, llicenciant-se el 1886. Autor de treballs sobre el paludisme (1891, 1894) i les aigües minerals del nord del país. Va ser catedràtic