(San Isidro de Lules, Tucumán, Argentina, 15 d’octubre de 1861 – Buenos Aires, 21 de juny de 1931). Fou metge i polític. Va fer els estudis de medicina a Córdoba i Buenos Aires, llicenciant-se el 1886. Autor de treballs sobre el paludisme (1891, 1894) i les aigües minerals del nord del país. Va ser catedràtic de Història Natural Mèdica, i després (1900), de Clínica Obstètrica, de la Facultat de Medicina de Buenos Aires, de la que fou degà. Membre de l’Acadèmia de Medicina Argentina, en fou president en tres períodes: 1906-08, 1920-21 i 1924-26. Va impulsar la construcció de la Morgue de Buenos Aires. Dedicat a la política fou president de la cambra de diputats els anys 1908 i 1909. Ingressà a l’Acadèmia el 4 de maig de 1928.