Neuberg, Karl Alexander

(Hannover, 29 de juny de 1877 – New York, 30 de maig de 1956). Bioquímic alemany, doctorat a Berlín l’any 1900 i professor de la universitat de Berlin des de 1913. Fou director de l’Institut de Bioquímica i Terapèutica experimental del Kaiser-Wilhelm-Institut, que l’any 1925 rebé el nom d’Institut de Bioquímica. En fou director fins que l’any 1934 en fou expulsat pel govern nazi. S’exilià i seguí la seva activitat docent a New York. Fou una de les persones que van influir més en el desenvolupament de la bioquímica moderna. Va ser el primer editor del “Biochemische Zeitschrift” En el seu institut va acollir i formar molts deixebles estrangers, entre ells Cèsar Pi-Sunyer i Bayo, i Jordi Folch i Pi,
membres de l’Institut de Fisiologia de Barcelona. La seva recerca va orientar-se principalment a l’estudi dels enzims i la seva activitat, essent considerat un dels fundadors de l’enzimologia. El seus treballs més coneguts són a l’entorn del descobriment de la carboxilasa (1910), que catalitza la decarboxilació de l’àcid pirúvic. També estudià la fermentació alcohòlica de la glucosa. Fou nomenat Acadèmic d’Honor en la sessió de 17 de juny de 1932, en que també van ingressar a l’Acadèmia Albert Calmette, Emil Abderhalden i Walter B. Cannon, Va ser proposat candidat al Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en cinc convocatòries diferents entre els anys 1920 i 1952, totes elles amb avaluació positiva.