Cannon, Walter

(Prairie du Chien, Wisconsin, 19 d’octubre de 1871 – Lincoln, Massachusetts, 19 d’octubre de 1945). Bioquímic, estudià a Harvard, on es graduà el 1896. Fou professor d’aquesta universitat on desenvolupà un laboratori de Fisiologia, dels més importants del seu temps. Va acollir nombrosos deixebles de diversos països, entre ells alguns de l’Institut de Fisiologia de Barcelona, principalment Rossend Carrasco i Formiguera, als volts de 1920. Féu amistat amb els fisiòlegs catalans, acollint-los, i donant suport a la República en els anys de la guerra civil. Va treballar en diversos camps, focalitzats, per ell mateix, per períodes, que van des de l’estudi de les sals de metalls pesants com a contrast en raigs X; estudis sobre l’homeostasi, la regulació de la glucèmia, la síndrome de la boca seca en estudis sobre la set. Va ingressar a l’Acadèmia en la sessió del 17 de juny de 1932. Fou proposat 31 vegades, en 14 anys diferents entre 1921 i 1945, per a rebre el premi Nobel.