Abderhalden, Emil

(Oberuzil, St. Gallen, Suïssa, 9 de març de 1877 – Zurich, 5 d’agost de 1950). Bioquímic suís. Va estudiar medicina a la universitat de Basilea. Professor de la universitat de Halle-Wittenberg, que en el seu temps va ser considerat una de les primeres autoritats mundials en el desenvolupament de la bioquímica. Va tenir molts deixebles de diferents països, entre ells, Manuel Dalmau de l’Institut de Fisiologia de Barcelona. Les seves aportacions a la metodologia de laboratori van ser molt nombroses i diverses proves van rebre el seu nom. Féu aportacions notables al coneixement dels aminoàcids i les proteïnes. El 1932 fou president de l’Acadèmia Leopoldina (oficialment fins el 1950). Fou considerat col•laborador del govern nazi, deportat l’any 1945, tot i que aviat pogué passar a Suïssa. Havia tingut 51 propostes, en 16 anys diferents per al premi Nobel. La seva obra, àdhuc la científica, ha estat discutida i revisada anys després de la seva mort. Ingressà a l’Acadèmia en la “fornada” del 17 de juny de 1932.