(Nice, 12 de juliol de 1863 – París, 29 d’octubre de 1933). En ingressar a l’Acadèmia, en la sessió del 17 de juny de 1932, era una de les personalitats més respectades de la medicina del seu temps, principalment pels seus treballs per a introduir una vacuna contra la tuberculosi, el BCG. Nascut a Niça, de petit la feina del pare, funcionari de prefectura, el van fer voltar molt. El 1881 va entrar a l’Escola de Medicina Naval de Brest. El 1883 va,
com a ajudant metge de la marina, a l’expedició a Xina. Després anirà a l’Àfrica Occidental i Equatorial, i estarà durant dos anys a Saint-Pierre-et-Miquelon. Quan torna a França s’incorpora a l’Institut Pasteur. Organitzarà la filial de Saigon, i per desig personal de Pasteur dirigirà l’Institut de Lille, des de 1895, durant vint-i-cinc anys. La seva obra va ser molt àmplia. Havia tingut 77 propostes, en 16 anys diferents , entre 1907 i 1933, per a la concessió del premi Nobel.
——————————————————-
ALBERT CALMETTE, MEMBRE D’HONOR DE LA REIAL ACADÈMIA DE MEDICINA DE BARCELONA, 1932.
Albert Calmette (1863-1933) ha estat un dels grans personatges de la medicina del seu temps, pels seus treballs en els camps de la bacteriologia, la immunologia i principalment de la prevenció de la tuberculosi. El seu nom, lligat al BCG, fou conegut arreu en el seu temps. Fou un dels metges que, sense haver-lo rebut, va tenir més propostes pel premi Nobel. La seva relació amb els tisiòlegs catalans, principalment Lluís Sayé, va fer que fos escollit acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina, aleshores de Barcelona, el 17 de juny de 1932.
Vida. Metge de la marina. La primera part de la vida de Calmette va ser molt moguda, tant en els anys d’infància i adolescència, com en els primers temps de metge quan, com a metge de la marina va haver de viatjar molt, per tots els continents. Després, als 32 anys, ja té una feina més fixa a la metròpoli, com director de l’Institut Pasteur de Lille.
Va néixer a Niça el 13 de juliol de 1863. El seu pare era prefecte del departament, i en aquesta carrera d’alt funcionari el va seguir a diferents llocs. La mare havia mort quan Albert teia dos anys. Va fer els estudis primaris a Clermont-Ferrand, a París i a Brest, on va tenir el títol de metge de la marina, de l’armada, el 1883. Als vint anys fou destinat a l’extrem orient, a la guerra de Xina, on per un accident va perdre gairebé l’oïda. Hi va estar dos anys, 1883 a 1885. Després passa a la campanya d’Àfrica, al Gabon i Congo. El 1886 es doctora en medicina i de 1888 a 1890 està dos anys a Terranova, Saint-Pierre-et-Miquelon. Allà ja fa estudis de bacteriologia, i un treball sobre una formació vermella del bacallà, deguda al procés de conservació. Té un permís curt per estar a París, amb Pasteur, que serà decisiu en la seva vida.
Després ja es decana més per l’estudi de la micerobiologia i la inmunitat. Nomenat pel mateix Pasteur és encarregat de crear i dirigir un Institut Pasteur a Saïgon, a l’Indoxina, on hi està entre 1891 i 1894. Finalment el 1895 es radica a Lille.
Aleshores ja té una bona fama com a treballador molt actiu i investigador. Potser el treball més important que ha fet fins ara, és el descobriment d’un sèrum antiofídic, pel tractament de les mossegades de serps verinoses, principalment la cobra. Aquesta aportació va ser molt útil i va permetre salvar moltes vides, en un tema que feia molta por a la població exposada. El propi Calmette, mossegat per una cobra, en va poder comprovar la utilitat. A més d’aquest fet puntual, el servei a la marina en terres de climes molt diferents va afectar alguna vegada la salut de Calmette.
L’Institut Pasteur de Lille. Després fa la seva obra principalment de del Lille, on va estar més de vint anys, entre ells els de la guerra de 1914, amb la ciutat ocupada pels alemanys i la seva dona, com altres dones de la ciutat, retingudes com a ostatges a Alemanya. Va escriure un llibre important, el manuscrit del qual va guardar durant dos anys en una caixa sota terra, “L’infection bacillaire et la tuberculose”, per risc de destrucció física de l’edifici on hi havia l’Institut. Es publicarà el 1920-
El seu treball va ser molt ampli. Destaca el pla de depuració de les aigües residuals de la ciutat de Lille i l’estudi de l’anquilostomiasi. Però el que ha restat més és el seu intent, juntament amb Camil Guérin, veterinari, per aconseguir una forma de bacil atenuada, que permeti una vacunació. Després de dues-centes trenta passades, en un cultiu biliat amb patata glicerinada, obté el que fou conegut com a BCG. La seva aplicació és la gran fita de l’última etapa de Calmette. L’eficàcia del BCG va ser discutida en alguns aspectes, com a medi de vacunació. A Catalunya Lluís Sayé, que tingué molta relació amb Calmette, en fou el gran defensor, i gairebé apòstol. Calmette estar a Lille fins el 1919 i després passà a París, com a sots-director de l’Institut Pasteur.
De tota manera el tema estava sota una gran discussió, no tan sols pel BCG, sinó per un entorn molt més antic, amb dubtes sobre el mateix bacil de Koch, com a causa real de la tuberculosi. Això ningú ho discutia massa, però si la uniformitat del bacil. Una era la forma descrita per Robert Koch, coneguda des del 1885. Una altra era considerar si el bacil era fix, o era una fase evolutiva d’un microorganisme que canviava la seva morfologia, des d’un cocobacil inicial, a diverses fases, on el propi bacil de Koch típic, seria la forma delta. Abans hi havia una forma alfa, innocua, que podia permetre la vacunació. Aquesta va ser per exemple la visió de Jaume Ferran, que va estar en el centre d’una aspra polèmica. En aquesta mateixa línia, acceptant fins i tot l’existència d’una forma de virus filtrable, va treballar Conrad Xalabarder.
Bé el terreny era relliscós, tot i la utilitat que es donava al BCG. Els resultats de la seva aplicació foren importants, disminuint la morbilitat. El mecanisme d’actuació era difícil d’interpretar. Això pot explicar la reticència de l’Acadèmia sueca en concedir el premi Nobel, per l’aportació a un tema que no estava tancat. Hi hagué, a més, el drama de Lübeck, amb complicacions en nens que s’havien vacunat amb BCG, Després d’un procés va quedar clar que la causa no era atribuïble al BCG, però el tema seguí candent. Calmette en va patir molt. Va morir a París el 29 d’octubre de 1933, just als setanta anys. A bansda d’això va tenir reconeixements nombrosos i amplis en molts països. Alguns hospitals, col•legis i Lycées a França porten el seu nom. Àdhuc hi hagué un vaixell de transport de mercaderies, al sud-est asiàtic, que es digué “Albert Calmette”. També la seva imatges està en segells de correus d’alguns païssos (França, Bèlguica, URSS).
La relació amb Barcelona. Ja s’ha dit que Calmette fou acadèmic d’honor de la RAM de Barcelona, l’any 1932, entrant en una “fornada” en la que també foren nomenats Emil Abderhalden, Walter Cannon i Karl Neuberg. La relació va venir principalment per la part de Lluís Sayé, que era un ferm partidari de la BCG. Sayé sovintejava, des de feia alguns anys, els viatges a París, a l’Institut Pasteur, del que Calmette era sotsdirector. I Calmette havia vingut a fer cursets a Barcelona. L’any 1932, en sessió de 31 de maig, havia estat a l’Acadèmia i presentat una comunicació, el doctor Abelardo Sáenz, uruguaià, però col•laborador directe de Calmette a París. El tema fou “Estado actual de los estudios sobre la vacunación antituberculosa con el BCG para la profilaxis de la tuberculosis humana”. Presidí la sessió el doctor Pi-Sunyer
En els Annals de l’any 1933, es recull la sessió de 24 de novembre de 1933, en que Sayé fa l’elogi de l’obra d’Emile Roux i Albert Calmette, que havien mort amb pocs dies de diferència, i feia menys d’un mes. És un treball personal i sentit. Molt més tard, al cap de trenta anys, Sayé fa una disertació també a l’Acadèmia, sobre “La conmemoración del entenario del nacimiento de Albert Calmette”. En que explica els actes fets a París, octubre de 1963.
El doctor Miret diu en el seu treball doctoral assenyala la relació de Sayé amb Calmette, “amb qui l’uní una forta amistat. Aquest visità el dispensari de Radas, i donà cursets als metges de Barcelona en diferents ocasions”. Cornudella en la història de la pneumologia a Catalunya, recorda també aquesta docència de Calmette i aporta una fotografia de Calmette i Guérin, amb altres vint-i-una persones del curset, fet l’any 1927. El prosselitisme per la vacuna es va irradiar per tot Catalunya. Calmette també fou soci de la Societat de Biologia, impulsada per August Pi-Sunyer.
