Awesome Team Member

06-02-1927. (Barcelona, 30-12-1863 – B. 06-11-1938). Llicenciat el 1889. Fou professor auxiliar a la facultat (1892-1902). El 1892 ingressà al cos mèdic de les Cases de Socors, de les que va se director el 1923. Membre del cos mèdic municipal, director de l’Institut Municipal d’Higiene, 1924-1933. Cap dels serveis sanitaris de l’Ajuntament, intervingué molt activament

15-11-1925. (Barcelona, 22-11-1880 – Tolosa de Llenguadoc, 19-07-1952). Catedràtic de Fisiologia de Saragossa, 1913, i Granada, 1918. Encarregat de Terapèutica de Barcelona, 1923, en morir Valentí Carulla, i catedràtic d’aquesta matèria, 1929. Fou el col.laborador més immediat d’August Pi i Sunyer a l’Institut de Fisiologia on es dedicà plenament a la recerca. Secretari de la

07-06-1925. (Barcelona, 1891 – B. 07-07-1925). Fill de Miquel Fargas Roca. Doctorat amb una tesi sobre «Roentgenterapia en el tratamiento de los miomas de útero», 1917. Va morir, per una meningitis aguda, al cap d’un mes del seu ingrés a l’Acadèmia. DI: «Transtornos menstruales y hemorragias genitales de origen sifilítico en la mujer». Resposta: Jaume

24-05-1925. (Viella, 21-11-1877 – Barcelona, 29-11-1968). Visqué a Barcelona des dels tres anys. Llicenciat en medicina el 1900, doctor el 1901 amb la tesi “Diagnóstico micrográfico de las neoplasias”. Llicenciat en farmàcia el 1903, per assegurar la farmàcia familiar. Metge forense de Barcelona des del 1906. Catedràtic de Medicina Legal, 1923. Va ser un dels

19-04-1925. (Xiva, Ports de Morella, 02-11-1881 – Barcelona, 01-02-1942). Visqué des de petit a Barcelona, on féu els estudis i es llicencià el 1905. D’estudiant treballà en una barberia a Hostafranchs. El 1921 succeí a Alvar Esquerdo com a cirurgià de número de Santa Creu. El mateix any va fundar una clínica privada a Sarrià.

29-03-1925. (Badalona, 04-12-1887 – B. 09-01-1964). Metge i farmacèutic. Metge militar el 1911, destinat un temps al Marroc. Catedràtic de Tècnica Anatòmica de Granada, 1915; d’Anatomia Topogràfica de Saragossa, 1918, i de Barcelona el 1919. President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, 1928-30. A l’Hospital Clínic va ser secretari de la Junta admistrativa i organitzà un

18-01-1925. (Barcelona, 08-07-1863 – B. 29-12-1940). Llicenciat en Ciències, 1884, i Farmàcia, 1885, i doctor en les dues facultats. Auxiliar numerari de farmàcia de 1896 a 1933. Membre de la RACA, 1910. Traductor de llibres científics. Autor d’una «Química popular», 1905, i de diversos treballs de química agrícola. DI: «Nuevas orientaciones de la Farmacognosia». Resposta:

21-01-1923. (Barcelona, 02-01-1881 -m. 03-01-1967). Llicenciat el 1903, Doctorat amb la tesi “Reflejos de origen nasal”, 1904. Amplià estudis a Berlin i París. Especialista en ORL ja per tradició familiar, fou un dels fundadors de la Societat Barcelonesa d’ORL, 1911. Professor auxiliar a la facultat, s’encarregà de la càtedra en els anys de la guerra,

26-11-1922. (B. 21-10-1878 – B. 19-04-1957). Batxiller a B. el 1893, llicenciat el 1900. Doctorat amb la tesi “Contribuciones al estudio de la esplenoneumonia” (1901). Amplià estudis a París, Alemanya i Àustria. Metge de la Casa de Maternitat des del 1905. Es dedicà a la pediatria. President de la Societat dels sants Cosme i Damià,

04-06-1922. (Barcelona, 1855 – Sant Climent de Llobregat, 12-10-1928). Llicenciat el 1878, Influït per Giné es dedicà a la neurologia i electrodiagnòstic. Va ser el primer director del servei de malalties nervioses de Santa Creu, des d’on impulsà el desenvolupament de la neurologia a Catalunya, introduint principalment els coneixements de l’escola francesa. Més tard també