29-03-1925. (Badalona, 04-12-1887 – B. 09-01-1964). Metge i farmacèutic. Metge militar el 1911, destinat un temps al Marroc. Catedràtic de Tècnica Anatòmica de Granada, 1915; d’Anatomia Topogràfica de Saragossa, 1918, i de Barcelona el 1919. President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, 1928-30. A l’Hospital Clínic va ser secretari de la Junta admistrativa i organitzà un servei d’urgències, inaugurat el 1935, que fou model pel seu temps, i demostrà la seva eficàcia en la guerra civil immediata. Degà de la facultat de medicina, 1931-34 i 1936-39. Creador d’escola, juntament amb el seu germà Antoni, enviaren els seus deixebles a especialitzar-se fora, per a introduir i actualitzar les noves especialitats a Catalunya: (traumatologia, anestèsia, neurocirurgia…). Exiliat el 1939, va estar a Carcassona, Andorra, i com a professor a Mendoza (R. Argentina).
DI: «Variedades en la presión del líquido cefalorraquídeo. Aplicaciones quirúrgicas». Resposta: Emili Sacanella
TIC de 1952: «Orientaciones sobre el riesgo operatorio en la cirugía actual».