19-04-1925. (Xiva, Ports de Morella, 02-11-1881 – Barcelona, 01-02-1942). Visqué des de petit a Barcelona, on féu els estudis i es llicencià el 1905. D’estudiant treballà en una barberia a Hostafranchs. El 1921 succeí a Alvar Esquerdo com a cirurgià de número de Santa Creu. El mateix any va fundar una clínica privada a Sarrià. Doctorat el 1925 amb la tesi “Mi experiencia en cirugía gastroduodenal”. Fou un dels millors cirurgians del seu temps aquí. President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1932-34). Professor lliure de Cirurgia de la Universitat Autònoma. Conseller de Sanitat del govern de la Generalitat el maig de 1936. Dirigí el «Diccionari de Medicina», 1936, obra cabdal de la medicina catalana. El maig de 1937 fou director de l’Institut de Cirurgia experimental de Caracas. Tornà el juny de 1941 i morí al poc temps per l’epidemia del piojo verde. La seva obra escrita fou extensa.
DI: «El cirujano. Su aspecto científico y profesional a través de los tiempos». Resposta: Salvador Cardenal