28-11-1909, (Barcelona, 1856 – La Canonja, 06-03-1923). Licenciat a B. doctorat el 1881 amb la tesi “De la gravedad (estado grávido) como agente etiológico, higiénico y terapéutico sobre el aparato genital de las mujeres”. Autor d’una obra extensa; col.laborador de la revista «El sentido católico de las ciencias médicas». Director del dispensari infantil del Sagrat […]
Blanc i Benet, Josep Leer más »
10-01-1909. (Barcelona, 11-07-1886 – B. 19-02-1934). Llicenciat en Ciències químiques el 1887 i en Farmàcia el 1888. Doctorat en farmàcia el 1894, amb la tesi “Apuntes para un ensayo de bacteriología farmacéutica”. Fou auxiliar de la facultat de Farmàcia (1897-1902). Cap de la secció de química del Laboratori Microbiològic municipal, 1903, en el que havia
Calvet i Patxot, Rafael Leer más »
15-11-1908. (Barcelona, 09-12-1880 – Barcelona, 24-09-1970). Llicenciat en farmàcia el 1900, i doctorat el 1901. Es dedicà principalment a les anàlisis d’aigües. Llegí la LIC de 1930 de la Societat dels sants Cosme i Damià: «El ejercicio de la profesión farmacéutica en la actualidad». Durant la guerra civil ensenyà bacteriologia sanitària a l’Escola Nova Unificada.
Oliver i Rodés, Benet Leer más »
09-06-1908. (Villaviudas, Palència, 11-11-1861 – Barcelona, 07-04-1919). Batxiller a Palència, llicenciat el 1880 a Valladolid, exercí la medicina rural a Castella durant deu anys. Catedràtic, primer de Pediatria de Cadis, 1898, i després de Patologia Mèdica de Cadis i Barcelona (1902), ocupant la vacant del Dr. Robert. Membre de la societat dels sants Cosme i
Vallejo Lobón, Martín Leer más »
15-07-1906. (n. Marmolejo, Jaén, 23-04-1871 – Berna, Suïssa, 25-06-1908). Llicenciat a B. el 1893, metge per oposició de l’hospital de la Santa Creu. Fill de l’acadèmic L. Góngora i Joanicó, fou metge pràctic de bona clientela, amb prestigi social. Traductor de llibres de medicina: el tractat de fisiologia patològica, de Krehl; les malalties del sistema
Góngora i Tuñon, Josep Leer más »
08-07-1906. (Barcelona, 02-09-1876 – El Masnou, 25-03-1921). Farmacèutic i Químic. Es dedicà principalment a la microbiologia i les anàlisis clíniques. Féu una tesi sobre «Esterilización germicida en farmacia» (1897). DI: «El radium». Resposta: Eduard Bertran i Rubio TIC de 1918: «Isotonismo. Su aplicación en terapéutica».
Genové i Soler, Pere Leer más »
27-05-1906. (n. Zuera, Saragossa, 07-03-1864 – Barcelona, 22-10-1938). Llicenciat en medicina a Saragossa, 1887. Catedràtic de Patologia General de Granada, 1895 i Barcelona, 1897. Degà de la facultat (1927-29), substituint a Mateo Bonafonte. Fou un dels professors més anquilosats, essent fama que feia examens molt detallistes. El seu llibre de text era conegut com a
Oliver Aznar, Eusebio Leer más »
08-0-.1906. (Almería, 12-05-1863 – Barcelona, 20-09-1920). Llicenciat en medicina a Granada el 1882, doctor amb la tesi “Granulaciones de la conjuntiva”. Havia cultivat la dermatologia i l’oftalmologia i fou també professor de llengua alemanya. Catedràtic de Cadis el 1898 i de Patologia Mèdica de Barcelona el 1902. De vida molt austera, fou regidor de l’Ajuntament
González Prats, Antonio Leer más »
12-03-1905. (Barcelona, 24-09-1855 – m. 27-12-1927). De formació inicial francesa, per la seva mare, fou un dels capdavanters de l’oto-rino-laringologia aquí. Llicenciat a B. el 1881, doctor amb la tesi “Contribución al estudio de las resecciones patológicas del codo”. President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques: 1906-07. Autor d’una obra escrita molt extensa. Dirigí els «Archivos
Botey i Ducoing, Ricard Leer más »
11-06-1904. (Santiago de Compostel•la, 07-04 1856 – Barcelona, 14-01-1927). Llicenciat a Barcelona el 1877, doctorat amb la tesi “La anestesia quirúrgica en la supresión del dolor en las operaciones” (1878). Exercí principalment com a obstetra, treballant a l’hospital de la Santa Creu. Participà en el Congrés Frenopàtic de 1883 i en el de Ciències Mèdiques
Planellas i Llanos, Alexandre Leer más »
