08-0-.1906. (Almería, 12-05-1863 – Barcelona, 20-09-1920). Llicenciat en medicina a Granada el 1882, doctor amb la tesi “Granulaciones de la conjuntiva”. Havia cultivat la dermatologia i l’oftalmologia i fou també professor de llengua alemanya. Catedràtic de Cadis el 1898 i de Patologia Mèdica de Barcelona el 1902. De vida molt austera, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel partit radical republicà. Autor d’una obra escrita extensa, intentà introduir el laboratori en la clínica. Autor de «Hematotecnia normal» (1897). També es preocupà pels aspectes mutualistes de la medicina.
DI: «Alturas de las ciencias médicas en el reino de Al-Andalus». Resposta: Lluís Comenge
TIC de 1916: «La proteasa leucocitaria como medio diagnóstico».