numeraris-antics

07-05-1916. (Barcelona, 20-03-1877 – m. 11-04-1922). Llicenciat el 1900, doctorat el 1901. Encarregat de càtedra de Cirurgia el 1909, per mort de Gil Saltor. Catedràtic de Patologia Quirúrgica de B. 1912. Traduí diverses obres de l’especialitat, entre elles el tractat de cirurgia de Forgue, l’anatomia topogràfica de Tillaux, i la cirurgia abdominal de Kelly. Juntament […]

06-02-1916. (Castrourdiales, Santander, 17-04-1860 – B. 29-09-1934). Oftalmòleg, feu el batxillerat a Gràcia, 1874. llicenciat a Barcelona el 1880, doctorat el 1881 amb la tesi “Generalidades de los neoplasmas e indicaciones operatorias que de ellos se deducen…”, i especialitzat a París, amb Wecker i Landolt. Dirigí el servei de l’Hospital del Sagrat Cor (1884). Fou

22-12-1915. (Barcelona, 27-12-1877 – B. 20-06-1950). Féu el batxillerat a Mataró, començà a estudiar arquitectura i després passà a medicina. Llicenciat el 1900, doctor el 1901 amb la tesi “Exploración renal”. Catedràtic de Patologia Quirúrgica de B. el 1911. Es dedicà principalment a la urologia, especialitat en la que s’havia format a Paris, al costat

24-05-1914. (Quintanar de la Orden, Toledo, 1854 – Barcelona, 25-12-1920). Llicenciat a Madrid, ingresà al cos de Sanitat Militar. Participà en l’última guerra carlina i després fou destinat molts anys a Orient, a les illes Marianes i Filipines. Durant tretze anys fou professor d’Anatomia a la universitat de Manila. Després va venir a Barcelona on

28-06-1914. (Reus, 12-01-1877 – Barcelona, 06.02.1950). Batxiller a Tarragona, llicenciat en medicina el 1898. Doctorat amb la tesi “Contribución al estudio bacteriológico y terapéutico de la lepra” (B. 1901). Fou el primer catedràtic de Dermatologia a la facultat, 1915, que ja explicava des del 1905. President del Congrés internacional de càncer de la pell, Barcelona

25-02-1911. (Mataró, 16-04-1866 – m. 06-02-1939). Primers estudis al Col•legi Valldemià de Mataró. Llicenciat en Ciències i Medicina l’any 1888. Doctorat el 1891 amb la tesi “Tratamiento de las estrecheces pélvicas (Versión o fórceps?)”. Amplià estudis durant tres anys a París. President del 1er Congrés d’Higiene de Catalunya, 1906. President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques,

(Barcelona, 12-8-1879 – Mèxic, 12-1-1965). Catedràtic de Fisiologia de Sevilla, (1904) i Barcelona (1915). Creà la Societat de Biologia i l’lnstitut de Fisiologia, que ha estat el motor més important, com a grup de treball, en el progrés científic de la medicina catalana. President del Viè Congrés de Metges de Llengua Catalana, 1930. Membre del