28-06-1914. (Reus, 12-01-1877 – Barcelona, 06.02.1950). Batxiller a Tarragona, llicenciat en medicina el 1898. Doctorat amb la tesi “Contribución al estudio bacteriológico y terapéutico de la lepra” (B. 1901). Fou el primer catedràtic de Dermatologia a la facultat, 1915, que ja explicava des del 1905. President del Congrés internacional de càncer de la pell, Barcelona 1929. Participà en els Congressos de Metges de Llengua Catalana. Vice-president de l’Acadèmia durant dos biennis: 1931-34; president de gener de 1935 a desembre de 1948, encara que va passar els anys de guerra a Itàlia. La seva obra escrita fou molt extensa, cultivant, a més, aspectes d’història de la medicina. Interessants els seus “Apuntes no velografiados de un estudiante de medicina ochocentista”
DI: «Orientaciones actuales de estética dermatológica». Resposta: Valentí Carulla.
TIC de 1925: Nueva interpretación de la acción terapéutica de los fármacos llamados quimioterápicos».
Acadèmics
Peyrí i Rocamora, Jaume
1914
