(Barcelona, 12-8-1879 – Mèxic, 12-1-1965). Catedràtic de Fisiologia de Sevilla, (1904) i Barcelona (1915). Creà la Societat de Biologia i l’lnstitut de Fisiologia, que ha estat el motor més important, com a grup de treball, en el progrés científic de la medicina catalana. President del Viè Congrés de Metges de Llengua Catalana, 1930. Membre del patronat de la Universitat Autònoma. Exiliat el 1939, creà un nou grup de treball a Veneçuela, país que Ii va dedicar un segell de correu l’any 1979, ran del centenari del seu naixement. Vice-president pel bienni 1926-27, fou president de l’Acadèmia de juliol de 1927 a desembre de 1934, en que va dimitir.
DI (27.2.1910): »El problema clínico». Resposta: Ramon Turró
TIC de 1922: »El hombre de los pueblos
Resum: Què va fer Pi-Sunyer?
L’obra d’August Pi-Sunyer va ser fonamental pel desenvolupament de la medicina i la biologia a Catalunya, tant pel que fa al vessant científic, els continguts, com a l’ús de la llengua com a medi d’expressió normal d’una part de la nostra recerca.
L’Institut de Fisiologia (avui potser en diríem només IF) ha estat l’obra de recerca directa més important que hi ha hagut mai en el nostre país. Va durar poc menys de vint anys, de 1920 a 1939. Cal recordar algunes precisions cronològiques perquè l’obra de Pi, com la grafia dels cognoms, a vegades sembla una mica enrevessada.
Pi va guanyar la càtedra de Sevilla el 1904, quan tenia 24 anys. Va seguir alguns anys aquí, a Barcelona, amb permís per a fer recerca. El 1907 es va crear l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el 1911 la secció de Ciències, amb set membres, entre els quals Pi és un d’ells. Dins d’aquesta secció, el 1912, crea la Societat de Biologia: és l’instrument que té. Fins el 1915 no és catedràtic de Fisiologia de Barcelona i no té tots els fils a la mà.
L’IEC depèn de la Mancomunitat de Catalunya, formada per les quatre diputacions i creada per Prat de la Riba. I el 1920 la Diputació de Barcelona accepta la subvenció d’un institut de recerca, que és l’IF. De fet l’activitat de l’Institut segueix en gran part dins de la línia de la Societat de Biologia. Podem dir que són pàgines diferents d’un mateix llibre.
Què va significar l’Institut de Fisiologia?, Donar cobertura institucional, principalment per a rebre subvencions per a la recerca de la càtedra de Fisiologia, per part de la Diputació de Barcelona. Durant la dècada dels anys vint va editar tres volums de treballs que aplegaven, en castellà, la recerca que s’havia publicat dispersa, principalment a Treballs de la Societat de Biologia.
L’Institut va durar fins el 1939, quan la guerra l’escapçà. La Societat, ara amb el nom de Societat Catalana de Biologia, va tenir una vida col•lapsada, però no morí. Encara viu avui i és la més important, si més no numèricament, entre totes les seccions filials de l’IEC.
Pi va fer moltes coses, però no les va fer sol. Va formar un equip extens, productiu i sòlid. Fou el motor més actiu, l’impulsor. Però també un investigador directe, cal recordar-ho, i un pensador de la fisiologia, com ho fou Claude Bernard, en part potser un filòsof de la vida, entesa com a biologia. I en el fons no tan lluny de la manera de veure les coses del letamendisme, que el seu mestre Turró havia combatut. El creixement del coneixement a vegades no es fa en línia recta sinó en espiral ascendent, amb un nivell sobre l’altre. Aquest potser n’és un cas.
Què va aconseguir Pi?. En recordem, breument, tres escenaris, que ja s’han indicat.
El 1901 quan acaba la carrera, o el 1904 quan guanya la càtedra, el nivell de la Fisiologia a tot l’Estat és mínim. Exceptuant el cas de Madrid, on Gómez Ocaña tenia una certa vàlua.. A Pi, pel sol fet de treballar, de tenir activitat però també de tenir idees, no li va costar pas gaire posar-se a la primera línia. Tampoc hi havia cap publicació científica en català. No hi havia per tant aquí ni publicacions de fisiologia ni ciència en català.
Al cap de 16 anys, quan es crea l’Institut de Fisiologia, la producció científica de la matèria aquí ja abasta gairebé un centenar de treballs i, a més, molts en català. El català, per medi dels Treballs de la Societat de Biologia, amb un volum gros cada any, ja és una llengua científica, i amb una bona relació internacional, per medi de la Société de Biologie, la de París. Pi ha aconseguit el reconeixement d’un bon nivell en la relació amb els altres països i l’acceptació internacional.
El 1939, quan acaba la guerra i ve la ventada que ho dispersa tot, hi ha pels volts dels cinc-cents treballs publicats per fisiòlegs catalans, també més de mig miler de treballs de Medicina i Biologia en català, I a més l’empenta de la revista «La Medicina Catalana» que té per subtítol «Portanveu de l’Occitània Mèdica».
També Pi ha col•locat a les càtedres de Fisiologia de l’Estat (només hi ha deu facultats de medicina) a quatre professors catalans més: Jesús Bellido, Santiago el seu germà a Saragosa, Jesús Puche a València i el seu fill Jaume a Santiago.
