22-12-1915. (Barcelona, 27-12-1877 – B. 20-06-1950). Féu el batxillerat a Mataró, començà a estudiar arquitectura i després passà a medicina. Llicenciat el 1900, doctor el 1901 amb la tesi “Exploración renal”. Catedràtic de Patologia Quirúrgica de B. el 1911. Es dedicà principalment a la urologia, especialitat en la que s’havia format a Paris, al costat de Guyon i Albarran, essent membre de l’Acadèmia Francesa d’Urologia. El 1928 va patir una neoplàsia laríngea, de la que fou operat, i pogué reprendre l’activitat docent amb un aparell de fonació. També fou pintor d’un cert mèrit, i el 1930 féu una exposició de dibuixos i pintures.
DI: «Notas sobre cirugía gástrica. Afecciones benignas y gastroduodenales». Resposta: Miquel Fargas
TIC de 1926: «La evolución general de la ciencia: particular ejemplo de la evolución de la urología durante los últimos 25 años».
Acadèmics
Bartrina i Thomàs, Josep Maria
1915
Discurs d'ingrés
