numeraris-antics

08-05-1921. (Barcelona, 16-10.1876 – B. 10-05-1969). Llicenciat en medicina el 1898. Participà en el I Congrés internacional de la Llengua Catalana, 1906, i en els Congressos de Metges de Llengua Catalana. Pediatre, amb bon prestigi social, autor de bastants treballs sobre higiene escolar, tema que va impulsar, d’estudis sobre mortalitat infantil, de “La tuberculosis ganglio-pulmonar […]

24-04-1921. (Sitges, 26-06-1883 – Barcelona, 25-08-1966). Llicenciat en medicina el 1906. Amplià estudis a París i Berlin. Pediatre, amb una orientació social. Fou cap de servei de Tocologia i Pediatria de la Maternitat. Encara que, per ascendència cubana, la seva llengua materna fou el castellà, fou un gran defensor i escriptor en llengua catalana. Autor

10-04-1921. (Besalú, Garrotxa, 1869 – Barcelona, 15-12-1958). Jesuïta, llicenciat en filosofia i en ciències. El 1893 estudià ciències naturals a Alemanya. Professor d’Història Natural al Col•legi de Sant Josep de València El 1906 feu una llarga estada a Innsbruck, Trieste i Viena. Professor de Biologia al Col•legis de Tortosa i després a Sarrià, es dedicà

11-07-1920. (Saragossa, 23-11-1883 – Barcelona, 28-03-1977). Fill de metge militar d’origen català, passà part de la infància a Cuba. Féu els estudis a València, llicenciat el 1905 i doctorat el 1906. Metge de marina residint a Cartagena, 1905-1908. El 1908 fou becat per l’ajuntament de València per estudiar bacteriologia en diversos països europeus. Catedràtic d’Higiene

27-04-1919. (Barcelona, 21-01-1860 – Badalona, 26-01-1947). Llicenciat el 1887, fou doctor en Medicina i en Ciències Físico-químiques. Especialitzat en pediatria fou el primer director de l’Hospital del Nen Déu. Preocupat per la medicina del treball i d’accidents, participà en els Congressos de Liège (1905) i Dusseldorf (1912). Dirigí la revista «Medicina y Jurisprudencia de los

03-02-1918. (Barcelona, 11-10-1874 – B. 21-04-1956). Llicenciat en medicina a B. el 1896, va ser fotògraf de la facultat durant els seus estudis. El 24-2-1896 va obtenir la primera radiografia feta a Barcelona en acte públic i solemne, a la facultat vella. Des del 1898 obrí, junt amb Agustí Prió, un gabinet de Roentgenologia i

18-06-1916. (Barcelona, 22-11-1877 – m. 29-05-1951). Llicenciat a B. el 1900, es dedicà a la psiquiatria. El 1904 fou nomenat metge del manicomi de l’Hospital de la Santa Creu, dimitint el 1907. El 1911 fou inspector provincial de dements. El 1914 era metge forense del districte de la Barceloneta, i després del Jujat núm. 4

11-06-1916. (Barcelona, 05-08-1878 – B. 26-01-1956). Llicenciat en medicina el 1899, doctorat l’any següent amb la tesi “Los fermentos digestivos del jugo gástrico”. Exercí poc temps a Súria. El 1902 era metge ajudant, per oposició, de l’hospital i després auxiliar d’obstetrícia. amb el baró de Bonet. Fou un dels iniciadors de l’aplicació del laboratori en

04-06-1916. (n. Reus, 09-2-1872 – m. Barcelona, 01-11-1954). Fill de l’enginyer Carles Cardenal Fernández. Batxiller a B. el 1887 i llicenciat el 1895. També va fer estudis de Ciències. Elegit vice-president de l’Acadèmia el 27 de febrer de 1935, en la junta que presidia Jaume Peyrí, ho fou fins el 1946. En els anys de

14-05-1916. (n. Barcelona, 03-01-1866 – m. Taradell, Osona, 11-4-1922). Primers estudis a Mataró, llicenciat el 1887. Metge de la Casa provincial de Maternitat i Expòsits. Doctorat amb la tesi “Tiroidoterapia (algunos datos para su estudio)”. Creà el dispensari del Sagrat Cor, per a infants pobres i malalts. Publicà principalment sobre temes de pediatria social (dispensaris,