honor

Salvador Enrique Moncada Seidner (n. Tegucigalpa, Honduras, 3 de desembre de 1944). Fill d’un metge d’esquerres, als cinc anys la família anà a viure a El Salvador. Allí va estudiar medicina, essent un líder estudiantil actiu, amb un viatge a Cuba. Es doctorà el 1970 a la universitat de El Salvador. Passà aviat a Londres […]

(n. Barcelona, gener de 1943). llicenciat en medicina a la universitat de Barcelona, on es doctora el 1967 amb una tesi estudiant el paper de les plaquetes en els infarts de miocardi. Formació inicial a l’Hospital Clínic. El 1970 va participar en el primer Congrés d’Història de la Medicina Catalana. Amplià estudis a Edimburg i

Federico Mayor Zaragoza. (n. Barcelona, 27 de gener de 1934), doctor en farmàcia, 1958. Inicialment va fer carrera com a bioquímic, tot i que va ser aturada per la seva activitat política i institucional. Catedràtic de Bioquímica de la Facultat de Farmàcia de Granada, 1963, de la que fou Rector, 1968-1972. Catedràtic de Bioquímica de

Robert Merle d’Aubigné, figura important de la cirurgia i traumatologia i ortopèdia a França. Nascut el 1900 a Neuilly, Seine, morí l’any 1989. Va néixer en el sí d’una família calvinista, el seu pare era pastor protestant. Amb familiars a diversos països tingué una formació políglota. Graduat com a metge a París el 1928, viatjà

L’any 1985 es nomenà el doctor Georges Lantéri-Laura, (n. Tende, 10 de juliol de 1930 – m. París, 3 d’agost de 2004). Doctor en medicina el 1960, l’any següent guanya el concurs per a metges d’hospitals psiquiàtrics, treballant amb Georges Daumézon a l’hôpital Sainte-Anne de París. Fou cap de l’hospital Stephansfeld, de Brumath (Bas-Rhin), i

El 1984 es nomenà Pedro Laín Entralgo, (n. Urea de Gaén, Terol, 15 de febrer de 1908 – Madrid, 5 de juny de 2001). Llicenciat en medicina per la universitat de València, i també en ciències (química). Deixeble de Joan Peset. Catedràticd’Història de la Medicina, de la Universitat de Madrid, creador d’escola. Laín va ser

El 1983 es va nomenar Acadèmic d’honor el professor Andor Szentivanyi, figura important de la recerca farmacològica i immunològica. Potser els seus treballs més coneguts estan en relació amb els trastorns alèrgic i l’asma i el paper dels receptors beta adrenèrgics. D’origen hongarès, es va graduar a la facultat de medicina de Debrecen l’any 1950.

El 1981 va ser nomenat el mateix doctor Joan Cuatrecasas i Arumí, que havia estat acadèmic numerari poc abans, amb motiu del seu retorn a Buenos Aires, on morí el 1990. Com s’ha dit en altre lloc Cuatrecasas, antic professor de l’Autònoma, exiliat per la guerra, tornà en acabar la dictadura, però no s’adaptà i

Professor de dret argentí, rector de la universitat John Kennedy de Buenos Aires, nomenat el 1978, per la proposta del doctor Joan Cuatrecasas, el qual havia estat molts anys a Buenos Aires. Conjuntament es va nomenar el doctor Pedro R. David, també jurista, aleshores secretari d’aquella universitat i posteriorment membre del Tribunal Penal Internacional de

Pedro R.(Rubens) David. Jurista argentí que fou membre del staff directiu (secretari general i vicerector) de la Universitat John Kennedy de Buenos Aires, on havia estat professor el doctor Joan Cuatrecasas. La Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el nomenà Acadèmic d’Honor l’any 1979, juntament amb el doctor Miguel Herrera Figueroa, també jurista i rector