Moncada, Salvador

Salvador Enrique Moncada Seidner (n. Tegucigalpa, Honduras, 3 de desembre de 1944). Fill d’un metge d’esquerres, als cinc anys la família anà a viure a El Salvador. Allí va estudiar medicina, essent un líder estudiantil actiu, amb un viatge a Cuba. Es doctorà el 1970 a la universitat de El Salvador. Passà aviat a Londres on s’especialitzà en farmacologia, i també es doctorà en ciències el 1983. Va treballar amb John Vane, (premi Nobel el 1982) a Londres en un grup que estudiava els efectes de l’aspirina sobre les plaquetes i la inhibició de la síntesis de les prostaglandines, en el tractament dels processos inflamatoris. Els seus treballs més importants, a partir de 1987, estan relacionats amb les funcions de l’òxid nítric (NO. Els seus estudis han portat al descobriment de les protaciclines. i l’acció vasodilatadora, inhibint la formació de trombosis a les artèries. Ha treballat vint anys als Wellcome Research Laboratories. Més tard ha estat director de l’Institut Wolfson de Recerca Biomèdica de Londres. L’any 1996 la RAM de Catalunya el va elegir com a Acadèmic d’Honor. El 1998 es va concedir el premi Nobel de Medicina a tres investigadors nordamericans pels treballs sobre l’òxid nítric, el que va motivar protestes i una polèmica important en els medis científics pel fet de no haver reconegut el mèrit de Salvador Moncada en aquests treballs.