Federico Mayor Zaragoza. (n. Barcelona, 27 de gener de 1934), doctor en farmàcia, 1958. Inicialment va fer carrera com a bioquímic, tot i que va ser aturada per la seva activitat política i institucional. Catedràtic de Bioquímica de la Facultat de Farmàcia de Granada, 1963, de la que fou Rector, 1968-1972. Catedràtic de Bioquímica de la Universitat Autònoma de Madrid, 1972, fins a la seva jubilació el 2004. President de la Societat Espanyola de Bioquímica, 1970-74; Director del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, 1974-1978.
La seva carrera política, a alt nivell comença essent sotssecretari del ministeri d’Educació i Ciència, 1974-75, diputat per Granada el 1977, ministre d’Educació, 1981-1982, en el govern presidit per Adolfo Suárez. El 1987 és diputat en el parlament europeu, a Strasbourg. Escollit director general de la Unesco, 1987-1999. El 2000 crea la Fundació per a la Cultura i la Pau.
Aleshores desenvolupa una tasca molt activa de sensibilització social, de lluita per la pau i l’entesa, contra la fam, i en favor del desenvolupament. Autor de llibres de pensament, assaig i poesia, entre ells «A contraviento», 1985 «El fuego y la esperanza», 1996; «Alzaré mi voz», 2007; «Reacciona» (6a. ed. 2011), insistint en la necessitat de prendre posició davant dels problemes i actuar. També, en llengua anglesa «The world Ahead», 2000.
Membre de nombroses acadèmies, així la RAN de Farmàcia, 1975; la RAN de Medicina, 2002. L’any 1989 la Reial Acadèmia d Medicina de Catalunya el va elegir Acadèmic d’Honor. Ha rebut la Creu de Sant Jordi, 2005.
