Team Members Add
13-03-1867. (Vic, 03-04-1838 – Barcelona, 10-02-1892). Llicenciat a B. el 1861 i doctor el 1862. El 1869 era auxiliar de la càtedra d’obstetrícia. Catedràtic d’Obstetrícia de la facultat de València (1872), a la que va estar disset anys i en fou degà (1882). El 1889 va passar a Barcelona. Autor d’un «Tratado completo de Obstetricia»
Campà i Porta, Francesc de P. Leer más »
13-03-1867. (Barcelona, 07-07-1831 – B. 03-02- 1885). Llicenciat el 1854, doctor el 1869. Metge pràctic. Bibliotecari-arxiver durant cinc biennis (1869-1878) i vice-president el bienni 1879-80. De salud molt delicada hagué de limitar l’activitat i es dedicà en bona part a l’estudi de la llengua i la literatura. Autor, entre altres treballs, d’una «Aforística catalana» i
Llagostera i Sala, Francesc Leer más »
(Barcelona, 1836 – Barcelona 1903) Catedràtic d’Higiene i de Patologia Quirúrgica (1871); degà de la facultat (1893-1902). Fou un dels impulsors de les obres de la facultat nova del carrer de Casanova. Director del manicomi de Nova Betlem, on es reuní el primer congrés espanyol de psiquiatria (1883). Creador d’escola. Director de «La Independencia Mèdica»,
Giné i Partagás, Joan (1836-1903) Leer más »
07-12-1865. (Barcelona, 16-02-1835 – B. 25-05-1907). Doctor el 1859 amb la tesi “Influjo de las ciencias naturales sobre la medicina”. Amplià estudis en diversos països, principalment a França. Fou un dels iniciadors de l’oftalmologia científica a Catalunya i assistí a congressos de internacionals. El 1862 va fundar una clínica de l’especialitat i probablement fou el
Carreras i Aragó, Lluís Leer más »
07-12-1865. (Saragossa, 11-08-1838 – Barcelona, 28-06-1909). Llicenciat a B. el 1861, amplià estudis a París. Es dedicà principalment a la neurologia i electroteràpia, de la que fou un dels iniciadors a Catalunya. Fou professor auxiliar d’Higiene i Medicina Legal. Secretari de govern tres biennis (1867-1872), secretari de correspondències estrangeres (1877 a 1886) i president (1896
Bertran i Rubio, Eduard Leer más »
07-12-1865. (L’Arbóç, 08-03-1828 – B. 04-02-1903). Llicenciat en medicina el 1853, doctorat amb la tesi “Del croup ¿existe específico para su curación?”. Col•laborà a “El Compilador Médico” i la “Gaceta Médica de Cataluña”. Va fer una necrologia del Dr. Antoni Mendoza, 1873. Gaudí d’un considerable prestigi com a metge pràctic. MI: «Del tártaro emético y
Roquer i Torrents, Joan Leer más »
(B. 1828 – Madrid, 1897). Catedràtic d’Anatomia de Barcelona (1857) i de Patologia General de Madrid (1879) ha estat una de les personalitats més influents de la nostra medicina. Malgrat que la seva visió era molt àmplia, i en bona part original, i interessat per molts aspectes de la cultura, ha estat considerat com un
Letamendi i Manjarrés, Josep Leer más »
24-04-1857. (m. 1915). Doctor en medicina amb la tesi “De la influencia social de las pasiones” (Madrid, 1856). Professor substitut de Cirurgia. Secretari de govern els biennis 1859-60, 1861-62 i 1865-66. Va fer una necrologia del doctor Garí (1881). EP: «De la responsabilidad de los actos humanos». TIC el 1873: «Dos palabras en vindicación de
Carreras i Xuriach, Josep Leer más »
(Barcelona, 19-01-1826 – B. 04-11-1890). De família militar s’inicià en aquesta orientació, però la deixà per estudiar medicina. Visqué uns anys a Mataró on fundà un Ateneu per a la classe obrera. El 1854 passà a Barcelona i el 1858 es doctorà a Madrid. Fou substitut de la càtedra d’Higiene de Barcelona. Catedràtic de Terapèutica
Carbó i de Aloy, Narcís Leer más »
(Granollers, 1826 – B. 17.4.1882). Primer cirurgià de l’Hospital de Santa Creu i degà del seu cos facultatiu. Fou substitut de la càtedra d’Anatomia Quirúrgica, Operacions i Embenats. EP: “Del chancro indurado y de sus relaciones con la infección sifilítica constitucional». TIC el 1872: «Consideraciones sobre recientes adelantamientos del diagnóstico quirúrgico».
Torrent i Torrabadella, Ramon Leer más »
