Team Members Add
(Terrassa, 15-10-1826 – B desembre 1901). Llicenciat a Barcelona el 1849, doctor a Madrid el 1866, amb la tesi “Importancia del estudio de la etiología en el diagnóstico de las enfermedades”. Catedràtic supernumerari el 1878, catedràtic de Fisiologia de Valladolid (1880) i de Patologia Mèdica de Barcelona, mitjançant permuta (1880). Tenia una orientació antipositivista. Tresorer
Homs i Pascuets, Nicolau Leer más »
(m. 13.08.1877). Metge pràctic, bibliotecari de la facultat de medicina. Exercici de provisió (EP): «Del vicio escrofuloso». TIC el 1869: «Reflexiones filosóficas sobre la educación en general considerada como medio de conservar la salud y perfeccionar la sociedad».
Puig i Areny, Josep Leer más »
(Barcelona, 28-12-1828 – B. 02-04-1891). Llicenciat el 1851, metge de la Casa de Caritat, per oposició, 1854. Doctorat el 1856 amb la tesi “Ventajas que reporta al médico el cultivo del trato social”. Catedràtic d’Obstetrícia (1858) i degà de la facultat (1880-1891). President de l’Acadèmia (1879-80 i 1881-82). Metge de gran prestigi local, va presidir
de Rull i Xuriach, Joan Leer más »
04-05-1855. (La Orotava, Canàries, 30-05-1819 – Barcelona, 11-03-1879). Batxiller a La Laguna, 1839; llicenciat en medicina a Montpeller el 1842 i doctor el 1845. El 1846 revalidà el títol a Barcelona. Fou primer metge de la Casa de Maternitat i Expòsits. De formació vitalista, va col.laborar en «El Compilador Médico». De 1855 a 1860 fou
Espinosa de los Monteros Mesa, Just Leer más »
(Barcelona, 24-01-1821 – m. B. 20-05-1865). Llicenciat el 1845, metge pràctic de bona fama.Fou secretari de redacció de “El Telégrafo Médico”. Va escriure sobre l’educació física i moral dels nens: “Consideraciones sobre la educación física y moral en los niños”, 1855, i “La moral y la higiene”, 1865. MI: «Influencia de las pasiones en el
Balaguer i Capella, Pau Leer más »
(Tarragona, 05-05-1804 – Barcelona, 31-08-1863). Doctorat a Saragossa el 1828 i llicenciat en cirurgia mèdica el 1842. Catedràtic del Col•legi de Pràctics de Saragossa i més tard de València (Obstetrícia) i de Barcelona, on explicà Fisiologia (1852) i després Patologia Mèdica (1859) . Vice-President de l’Acadèmia dos biennis: 1857-58 i 1859-60. Autor, entre molts altres
Bertran i Pastor, Marc Leer más »
(Barcelona, 29-10-1824 – B. 29-06-1892). Batxiller en medicina el 1846 i Llicenciat el 1848. L’any 1846 havia presentat a la Soc. Barc. d’Amics del País, un projecte per a fer un manicomi extramurs. Viatjà per Europa per estudiar el funcionament dels manicomis i en feu una memòria. El 1855 entrà com a “metge major” de
(Barcelona, 04-03-1822 – m. 06-03-1880). Doctor en Ciències Físiques i en Medicina. Catedràtic de Química a l’Escola Industrial i a la facultat de Farmàcia. Autor de treballs d’anàlisi hidrotimètrica, de composició i de potabilitat, d’aigües minerals d’ús humà (La Puda, Banyoles, altres) i d’un “Tratado práctico del blanqueo y tintura de la lana, seda y
Roqué i Paganí, Pere Leer más »
Joan Ramon Campaner i Noceras. 1851. (n. Palma de Mallorca, 12-09- 1812 – m. B.14-11-1876). Durant molts anys es cuidà de les observacions meteorològiques de l’Acadèmia, que es registraven sistemàticament. El 1847 era professor d’història i geografia a la universitat i d’història natural a l’Institut barcelonès. Secretari de govern el bienni 1853-1854 i Bibliotecari-arxiver durant
Campaner i Noceras, Joan Ramon Leer más »
(Tremp, 13-02-1813 – Madrid, 23-0-1879). Dedicat a la Hidrologia mèdica, fou metge director dels banys de La Puda de Montserrat. Subdelegat de medicina a Igualada el 1839. Assistí als cursos de frenologia que feu Marià Cubí i va ser membre de la Societat Mèdica d’Emulació, 1843. El 1859 es traslladà a Madrid on fundà el
Arnús de Ferrer, Manuel Leer más »
