Carbó i de Aloy, Narcís

(Barcelona, 19-01-1826 – B. 04-11-1890). De família militar s’inicià en aquesta orientació, però la deixà per estudiar medicina. Visqué uns anys a Mataró on fundà un Ateneu per a la classe obrera. El 1854 passà a Barcelona i el 1858 es doctorà a Madrid. Fou substitut de la càtedra d’Higiene de Barcelona. Catedràtic de Terapèutica el 1864. Fou també membre, i president, de la RACA i de l’Ateneu Barcelonès. Tingué un bon prestigi científic local i va publicar bastant.
EP: «De la química patológica considerada como medio de fijar el diagnóstico e investigar la naturaleza de las enfermedades».
TIC de 1871: «La acción fisiológica de los medicamentos en sus relaciones con la patología y la terapéutica».