Team Members Add
23-05-1872. (Santiago de Cuba, 30-07-1848 – m. B. 26-11-1901). De família sitgetana, féu els estudis a Barcelona, llicenciant-se el 1869. Doctor amb la tesi “Descripción de la meningitis tuberculosa o granulosa. Medios terapéuticos empleados para su curación”, 1869. Amplià estudis a París. Autor de treballs principalment en el camp de l’obstetrícia. Practicà la tocologia a
Roig i Bofill, Emerencià Leer más »
22-05-1872. (n. Barcelona, 31-05-1843 ; m. B. 19-01-1913). Metge i doctor en Ciències. Professor auxiliar de Ciències de l’Institut Provincial. Després del 1868 fou professor lliure d’Antropologia per a les classes d’instrucció popular que donà la Universitat. Metge fundador de la primera Casa de Socors de Barcelona (1872). Fou contrari, com molts del seu temps,
Autamell i Cañadó, Laureà Leer más »
24-04-1871. (Barcelona, 28-03-1846 – València, 20-05-1887). Llicenciat el 1868, doctorat el 1869 amb la tesi “Principales causas de distocia”. Essent estudiant, contribuí a la fundació de la Siocietat d’Emulació pels estudis anatòmics, impulsada per Giné i Partagàs, 1865. Deixeble d’Antoni Coca i Cirera, el 1872 fou profesor substitut de Clínica. Catedràtic de Patologia Mèdica de
Crous i Casellas, Josep Leer más »
22-04-1871. (Barcelona, 28-01-1845 – B. 22-08-1915). Llicenciat el 1867, doctorat el 1868 amb la tesi “Del croup. ¿existe algún específico conocido para obtener su curación?”. Junt amb Carreras i Aragó fou un dels introductors de l’estadística demogràfica sanitària a Catalunya, 1877. Va fer classes per a obrers a la facultat els diumenges. Catedràtic de Fisiologia
Coll i Pujol, Ramon Leer más »
21-04-1871. (Barcelona, 13-05-1831 – B. 28-12-1881). Batxiller en medicina el 1852, llicenciat el 1854 i doctor el 1869. Metge pràctic. Col.laborà a la revista «El Sentido Católico de las Ciencias Médicas». Autor de la memòria “De la inflamación en general”, 1854. Secretari de l’Acadèmia el bienni 1877-78. EP: «Patogenia y tratamiento de las intermitencias simples».
Sala i Armadà, Frederic Leer más »
20-4-1871. (Oriola, 28 de març de 1820 – Cardedeu, 12 d’agost de 1884. Llicenciat el 1852, doctorat el 1869 amb la tesi “¿Qué medios deberá aconsejar el médico higienista al gobierno par atenuar los funestos efectos causados por la prostitución?”. Fou metge forense de Barcelona. Va escriure alguna composició musical, per a piano. Dimití el
26-02-1870. (n. c. 1833 – m. B. 18-11-1914). Batxiller en medicina el 1854, llicenciat el 1856, doctorat el 1869. Va viure algun temps al Prat de Llobregat. Metge del Gran Teatre del Liceu. Metge pràctic. Autor de “Saneamiento del bajo Llobregat y modo de evitar las inundaciones que le causa su río”. També va fer
Roselló i Olivé, Ramon Leer más »
25-02-1870. (Barcelona, 24-10-1828 – B. 26-03-1913). Llicenciat en medicina el 1854 i en ciències. Doctor el 1860 amb la tesi “Deberes que el médico tiene contraidos con la humanidad”. Metge pràctic, també fou metge forense de l’Audiència. Professor substitut de de la facultat a la càtedra de medicina de Josep Armenter. Bibliotecari-arxiver de l’Acadèmia durant
Bofill i Nonell, Simó Leer más »
23-01-1869. (Vilanova i la Geltrú, 12-05-1841 – Barcelona, agost 1924). Llicenciat en medicina a Madrid el 1864. Deixeble de Joan Magaz. Fou professor lliure a l’Institut Mèdic de B. Va ser un dels motors de la generació mèdica catalana del 88, amb un enfocament social. Catedràtic de Medicina Legal (1875). Membre fundador de l’Acadèmia d’Higiene
Valentí i Vivó, Ignasi Leer más »
13-03-1867 (Tampico, Mèxic, octubre de 1842 – B. 10-04-1902). Catedràtic de Patologia Mèdica (1875), gran mestre de clínica i a la facultat. Dedicat a la política, fou alcalde de Barcelona (1899), diputat al Congrés (1901), un dels fundadors de la Lliga. Fou el metge pràctic de més anomenada a Catalunya del seu temps i un
Robert i Yarzàbal, Bartomeu Leer más »
