25-05-1872. (n. Reus, 1841 – m. Barcelona, 14-09-1919). Llicenciat el 1866 i doctorat el 1867 amb la tesi “Formación de los diferentes glóbulos que circulan en la sangre…”. Amplià estudis un any a París. Fou president de la Societat dels sants Cosme i Damià; fundador, junt amb el capellà Josep Pons i Rabadà, i director del Sanatori de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet (1917) i membre fundador de la Societat de Psiquiatria i Neurologia. Col•laborador de “El Criterio Católico de las Ciencias Médicas”
EP: «Etiología y tratamiento de la fiebre amarilla».
TIC de 1887: «De la observación y del raciocinio en medicina».
Acadèmics
Anguera i Caylà, Jordi
1872
Discurs d'ingrés
