Team Members Add
26-04-1884. (Olvan, Berguedà, 09-09-1835 – Barcelona, 09-11-1895). Practicant de Santa Creu el 1854, metge el 1860, doctorat el 1861. Metge forense, interí el 1864, i fix el 1869. Primer cirurgià de l’Hospital de Santa Creu. Participà en el Congrés de Ciències Mèdiques de 1888. Fou co-director de la «Revista de Ciencias Médicas», junt amb J.
Soler i Buscallà, Joan Leer más »
11-06-1883. (n. B. c. 1849 – m. B. 22-09-1915). Llicenciat el 1871, el 1872 era professor substitut de Terapèuitca (Dr. Carbó), i després de patologia quirúrgica. Metge, i després director de la casa de la Maternitat. Autor, junt amb Rull i Rodríguez Méndez, d’un «Dictamen acerca de las condiciones higiénicas que han de reunir los
Cabot i Rovira, Josep Leer más »
07-06-1883. (Alora, Màlaga, 19-04-1848 – Barcelona, 07-12-1930). Batxiller a Màlaga i llicenciat en medicina a Granada. Amplià estudis a França i Alemanya. Metge militar a Cuba i cirurgià de l’Hospital de la Princesa de Madrid. El 1876 fou catedràtic d’Anatomia Topogràfica, Operacions i Embenats de Barcelona. Fou el primer president de la junta administrativa de
Morales i Pérez, Antoni Leer más »
1882. (n. Sant Feliu de Llobregat, 29.11.1838 – m. B. 12.11.1883). Llicenciat el 1861, fou ajudant del museu anatòmic de la facultat i succeí en la seva direcció al Dr. Ignasi Pusalgas, 1874. Fou encarregat de l’assignatura d’Exercicis d’Osteologia i Dissecció. Catedràtic de Patologia General (1880) i de Clínica Quirúrgica, per permuta amb Cil i
Coli i Domènech, Jaume Ramon Leer más »
24-01-1877. (Madrid, 25-06-1823 – m. 1888). Catedràtic de Mineralogia i Zoologia de la facultat de Ciències de Barcelona, 1847, de la que fou degà el 1858, i on va formar un Museu d’Història Natural. El 1860 va passar a la facultat de Farmàcia, com a catedràtic de Matèria Farmacèutica Vegetal. També fou degà de Farmàcia.
Sànchez Comendador i Pagniucci, Antoni Leer más »
22-01-1877. (1822 – 1888). Veterinari. Inspector de carns de l’Ajuntament de Barcelona (1856). Fundador i tresorer de l’Acadèmia Mèdico Veterinària Barcelonesa. De gran vàlua com a professor agrari, publicista i conferenciant. Fou el primer veterinari ingressat com a numerari a l’Acadèmia. Ocupa el setial núm. 23. DI: «Intimas relaciones entre la medicina humana y la
Presta i Corbera, Josep Leer más »
19-01-1877. (n. Sants – B. desembre, 1888). Farmacèutic, llicenciat el 1854. Va participar activament en el Primer Congrés farmacèutic. Li va donar una certa fama la seva manera de preparar medicaments en grànuls: «Preparados monofármacos por el sistema granular». Fou el primer farmacèutic ingressat, de manera específica com a tal, com a numerari a l’Acadèmia.
Aguilar i Garriga, Francesc de P. Leer más »
02-06-1874. Últim acadèmic ingressat per l’art. 10 del reglament (membre nat, per ser catedràtic de la facultat). (Granada, 24-09-1845 – Barcelona, 20-9-1919). Llicenciat a Granada el 1868 i doctor el 1870. Catedràtic d’Higiene de Barcelona (1874), creador de la «Gaceta Médica Catalana», la revista mèdica més important del seu temps aquí, element bàsic pel coneixement
Rodríguez Méndez, Rafael Leer más »
25-05-1872. (n. Reus, 1841 – m. Barcelona, 14-09-1919). Llicenciat el 1866 i doctorat el 1867 amb la tesi “Formación de los diferentes glóbulos que circulan en la sangre…”. Amplià estudis un any a París. Fou president de la Societat dels sants Cosme i Damià; fundador, junt amb el capellà Josep Pons i Rabadà, i director
Anguera i Caylà, Jordi Leer más »
24-05-1872. (Barcelona, 24-8-1843 – m. B. 05-12-1883). Llicenciat el 1868 i doctor el 1869 amb la tesi “¿Qué es preferible para los intereses de la ciencia y de la humanidad, el ejercicio simultáneo o el aislado de la medicina y cirugía?”. Col.laborador de la «Revista de Ciencias Médicas». Autor d’un “Relato histórico de la epidemia
Soler i Còdol, Josep Leer más »
