Awesome Team Member

(Nice, 12 de juliol de 1863 – París, 29 d’octubre de 1933). En ingressar a l’Acadèmia, en la sessió del 17 de juny de 1932, era una de les personalitats més respectades de la medicina del seu temps, principalment pels seus treballs per a introduir una vacuna contra la tuberculosi, el BCG. Nascut a Niça, […]

(Oberuzil, St. Gallen, Suïssa, 9 de març de 1877 – Zurich, 5 d’agost de 1950). Bioquímic suís. Va estudiar medicina a la universitat de Basilea. Professor de la universitat de Halle-Wittenberg, que en el seu temps va ser considerat una de les primeres autoritats mundials en el desenvolupament de la bioquímica. Va tenir molts deixebles

(Barcelona, 15 d’abril de 1853 – Madrid, 14 d’agost de 1933). Cirurgià format a l’escola de Salvador Cardenal, llicenciat el 1882 i doctor el 1883 amb la tesi “De la acción fisiológica de la digital y su empleo en las afecciones del corazón”. El 1893 entrà com a cirurgià a l’Hospital de nens pobres de

(San Isidro de Lules, Tucumán, Argentina, 15 d’octubre de 1861 – Buenos Aires, 21 de juny de 1931). Fou metge i polític. Va fer els estudis de medicina a Córdoba i Buenos Aires, llicenciant-se el 1886. Autor de treballs sobre el paludisme (1891, 1894) i les aigües minerals del nord del país. Va ser catedràtic

(Leczyca, Polònia, 27 de juny de 1886 – París, 5 de maig de 1953). Doctor en ciències, bioquímic, d’origen polonès, que va fer la seva carrera científica a França i Bèlgica. Va estudiar a Lodz, va fer el doctorat en ciències naturals a Berna i el 1911 era a l’Institut Pasteur de París. Es va

(Galatz, Romania, 1 d’agost de 1874 – París, 5 de setembre de 1953). Immunòleg d’origen romanès que va fer el seu treball a l’Institut Pasteur de París. Va fer els estudis de medicina a Bucarest, essent deixeble de Victor Babes a l’Institut de Bacteriologia de Bucarest. El 1898 arriba a França. Després d’una estada curta

(1884- m. 6 de juliol de 1954). Professor de Clínica Obstètrica de la Universitat de Chile, i també dedicat a estudis sobre l’ensenyament de la medicina. El 19 de desembre de 1924 va ingressar com a Acadèmic d’Honor. L’any 1929 va participar en el projecte de creació de la Universitat Catòlica de Chile, essent el

(Bon Carre, New Orleans, Louisiana, USA, 1860 – m. 24 de setembre de 1957). Ha estat considerat com el cirurgià més actiu en la introducció del tractament quirúrgic dels aneurismes vasculars, i primera autoritat mundial en el seu temps sobre aquest tema. Fill de Narcís Hereu, metge empordanès emigrat als Estats Units, i de J.

(Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 – Madrid, 17 d’octubre de 1934). Ha estat la personalitat màxima de la ciència espanyola del seu temps. Premi Nobel de Medicina de l’any 1906, les seves aportacions al coneixement de l’estructura del sistema nerviós, han estat fonamentals, principalment l’estudi de les connexions interneuronals: sinapsis, fet

(n. San Pedro de Soba, Santander, 21 de juliol de 1864 – Buenos Aires 20 de febrer de 1946). Emigrat de molt jove a l’Argentina, va estudiar medicina a Buenos Aires, llicenciant-se l’any 1890. Es doctorà amb una tesi sobre l’anatomia del mediastí, i el 1894 ja era catedràtic d’Anatomia de la facultat de Medicina