Ramón y Cajal, Santiago

(Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 – Madrid, 17 d’octubre de 1934). Ha estat la personalitat màxima de la ciència espanyola del seu temps. Premi Nobel de Medicina de l’any 1906, les seves aportacions al coneixement de l’estructura del sistema nerviós, han estat fonamentals, principalment l’estudi de les connexions interneuronals: sinapsis, fet que ha tingut una gran influència en el desenvolupament de les neurociències. Havia estat catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de Barcelona durant poc més de quatre anys, de 1887 a 1892. L’Acadèmia que no l’havia pogut tenir entre els seus membres, probablement per la poca durada de la seva estada a Barcelona, li va atorgar el títol d’Acadèmic Honorari l’1 de maig de 1922, en el seu setantè aniversari.