numeraris-antics

17-06-1823. (n. Barcelona, 19-11-1792 – m. B. 20-06-1858). Fill del metge Manuel Duran i Alsina. Doctorat a Cervera el 1819, també fou alumne del Col•legi de Cirurgia. Secretari de correspondència del “Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña”, 1821. Metge major de Santa Creu. Substituí a Salvà i Campillo en la càtedra de […]

17-06-1823. (Cervera, Segarra, 22-02-1779 – B. 09-07-1845), llicenciat a Cervera el 1803 i doctor el 1806. Catedràtic d’Institucions Mèdiques de Cervera (1816), i després d’Aforismes i Pronòstics. El 1822 passà a Barcelona, com a professor de l’Escola Especial de l’Art de guarir. Fou també metge major de Santa Creu (1832). Catedràtic d’Higiene de la facultat

17-06-1823. (Solsona, 16-05-1773 – m. B. 11-03-1842). Llicenciat a Cervera el 1802 i doctorat el mateix any, fou substitut de la càtedra d’Institucions de la universitat de Cervera el 1802 i i titular el 1806. El 1818 era catedràtic de Pronòstics. El 1822 passà a l’Escola especial de les Ciències de curar de Barcelona, on

Joan López de Vinuesa, 17-06-1823. (Sarrià, 1770 – m. B. 16-12-1846), llicenciat i doctor a Cervera el 1791, exercí a Sarrià i Barcelona. Fou també metge militar. Autor d’un estudi sobre la febre groga, fou Vice-President de l’Acadèmia el bienni 1841-1842. L’any 1824 havia presentat la seva dimissió com a acadèmic. Lluità contra les epidèmies

17-06-1823. (Puigcerdà, 17-01-1771 – id. 21-08-1826). Llicenciat i doctorat a Cervera el 1790. Va tenir relació intensa amb la facultat de Montpeller. Exercí a Puigcerdà on el 3 de desembre de 1800 va inocular a dos nens amb linfa vacuna rebuda directament de París. Era la primera vegada que es feia a la península. El

26-02-1822. (Vilafranca del Penedès, 30-07-1781 – Guadalajara, 02-12-1865), llicenciat el 1805, catedràtic de Matèria Mèdica de Cervera (1807), de Patologia Mèdica de Barcelona i, l’any 1847, de Madrid. Diputat a Corts el 1820 i 1840, fou director del Col.legi de Cirurgia (1843) i degà de la Facultat de Ciències Mèdiques (1843). Vice-President de l’Acadèmia (1837-38).

22-05-1821. (n. Martorell, Baix Llobregat – m. Barcelona, 16-10-1834). Féu els estudis a Osca, graduant-se el 1797. Intervingué en la guerra del Francès. El 1819 fou metge de l’Hospital Militar de Barcelona i el 1826 consultor honorari de medicina de l’exèrcit. El 1821 havia estat primer metge del Llatzeret brut de Nazaret. Va morir víctima

(Castellterçol, 1783 – m. 26.1.1851), revalidat el 1805, metge de les cases de Caritat i de Maternitat. Féu treballs sobre epidèmies de verola i de febre groga. Fou dipositari de l’Acadèmia (183738). Va ocupar la vacant de Josep Steva. Proposà una càtedra d’Higiene Pública i de Medicina Legal el 1820. Fou un impulsor de l’homeopatia

Bonaventura Casals i d’Echauz. 02-12-1817. (n. Barcelona, 30-10-1790 – m. c. 1863). El 1820 fou vocal de la Junta Superior de Sanitat de Catalunya i Balears. Es el segon d’aquest nom. Fou Proto-metge d’Ultramar (1823). Va passar a «soci íntim» (forani) el 26-03-1823. Exiliat polític el 1824, retornà cap el 1863. Va exercir l’homeopatia a

2.12.1817. (n. B. 19.04.1782 – m. 8.3.1855). Estudià física i cirurgia a l R. C. de B. i medicina a Cervera. Doctor en medicina el 1804 i en cirurgia mèdica el 1807. Metge de l’Hospital de Santa Creu (1806). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (***). Tingué una certa activitat política. Autor d’obra escrita extensa.